Alícia Gámez fue liberada tras convertirse al islam y cambiar su nombre por el de Aixa

Al Qaeda asegura, en una nota que recoge el canal Al Arabiya, que la cooperante española se convirtió “por voluntad propia”.

El grupo terrorista exige que se cumplan sus exigencias para liberaral resto de españoles y responsabiliza al Gobierno español de su futuro.

Fotografía facilitada por Al Qaeda al diario Al Arabiya, en la que se ve a Alicia Gámez (pixelada), Albert Vilalta (izda.) y Roque Pascual, con sus captores.

EFE. 12.03.2010 – 10.01 h

El grupo Al Qaeda en el Magreb Islámico ha difundido un comunicado en el que asegura que la “satisfacción de sus demandas” es la única forma de garantizar la seguridad de los dos rehenes españoles que todavía continúan en poder de este grupo terrorista. Piden que el pueblo español presione al Gobierno

Según la nota, de la que se hace eco el canal saudí Al Arabiya, la liberación de la cooperante española Alícia Gámez, el pasado lunes, se produjo después de que ésta se hubieraconvertido al islam y se hubiera cambiado el nombre por el de Aixa. En dicha nota se insta al pueblo español a que presione a su Gobierno para la liberación de Roque Pascual y Albert Vilalta.

La red terrorista también hace responsable al Ejecutivo español de la vida de los dos rehenes, según la página web de esta televisión.

Convertida “por su propia voluntad”

Según la nota de Al Qaeda, la liberación de Gámez “se llevó a cabo después de que anunciara su conversión al islam por propia voluntad y deseo”.

La página web del canal televisivo muestra, asimismo, una fotografía en la que aparecen Alícia Gámez -con la cara pixelada- junto a los otros dos españoles que permanecen secuestrados.

En la foto los rehenes están sentados en el suelo y a sus espaldas, de pie, se puede ver a tres personas con los rostros cubiertos y portando armas automáticas.

En el fondo se puede ver un cartel negro en el que sólo se pueden leer algunas palabras, que parecen ser la profesión de fe del islam y el comienzo del nombre del grupo terrorista.

Gámez fue liberada el pasado lunes 8 por la noche sin que se hubiera pagado ningún rescate, según el ministro de Asuntos Exteriores español, Miguel Ángel Moratinos, y ya se encuentra en Barcelona, donde aseguró que sus compañeros se encontraban bien.

http://www.20minutos.es/noticia/649930/0/cooperante/liberada/islam/

El PxCat i l’MSR decidiran aquest dissabte a Santa Coloma de Gramenet si es presenten conjuntament a les Eleccions Catalanes

Aquest dissabte 13 de Març es reuniran el Comitè Executiu del Partit per Catalunya (PxCat) i el Comitè Territorial català del Moviment Social Republicà (MSR) per a decidir una posible candidatura en coalició d’ambós forces polítiques per a presentar-se a les properes eleccions autonòmqiues a Catalunya.

El PxCat és un partit polític impulsat per diversos dirigents que es van escindir de la Plataforma per Catalunya (PxC), liderat per Mateu Figuerola, regidor a Cervera, i en el seu Comitè Executiu estan diversos regidors de la província de Lleida. PxCat recull el crit unànime d’una ciutadania cada vegada més escandalitzada amb l’actual política d’immigració, habitatge, treball, seguretat ciutadana i terrorisme.

L’MSR és un partit d’àmbit estatal liderat per en Joan Antoni Llopart, que forma part com a partit membre de l’Aliança Europea de Moviments Nacionals, actual projecte de partit europeu encapçalat pel Front Nacional francès de Jean-Marie Le Pen i diversos partits i eurodiputats de tota la Unió Europea. La línia de l’MSR és molt crítica amb l’actual classe política espanyola i amb el cada vegada més impopular negoci de la banca; alhora defen la identitat autòctona front a la immigració massiva i proposa una economia de “justícia social”.

Aquesta reunió te com a objectiu decidir si fer efectiva aquesta coalició electoral, i de ser-ho, formar un comitè electoral conjunt que treballi per a conformar les llistes electorals, el programa polític conjunt i el disseny de la campanya electoral. El programa electoral giraria entorn a quatre idees força: combatre la immigració masiva, acabar amb els privilegis de la classe política i els abussos bancaris, crear treball digne i productiu i defendre la identitat catalana, espanyola i europea com a patrimoni cultural enriquidor.

Un cop acaba la reunió dels comitès directius del PxCat i de l’MSR, es faran públics els acords adoptats a Santa Coloma de Gramenet, localitat amb un altíssim índex d’immigració i que ha patit escàndols polítics de la mà del seu exalcalde de primer ordre.

Sectorial de comunicació del Partit per Catalunya (PxCat)

———————————————————————————————————

El PxCat y el MSR decidirán este sábado en Santa Coloma de Gramenet si se presentan conjuntamente a las Elecciones Catalanas

Este sábado 13 de Marzo se reunirán el Comité Ejecutivo del Partit per Catalunya (PxCat) y el Comité Territorial catalán del Movimiento Social Republicano (MSR) para decidir una posible candidatura en coalición de ambas fuerzas políticas para presentarse a las próximas elecciones autonómicas en Cataluña.

El PxCat es un partido político impulsado por varios dirigentes que se escindieron de la Plataforma por Cataluña (PxC), liderado por Mateu Figuerola, concejal en Cervera, y en su Comite Ejecutivo estan varios concejales de la provincia de Lleida. PxCat recoge el grito unánime de una ciudadanía cada vez más escandalizada con la actual política de inmigración, vivienda, trabajo, seguridad ciudadana y terrorismo.

El MSR es un partido de ámbito estatal liderado por Juan Antonio Llopart, que forma parte como partido miembro de la Alianza Europea de Movimientos Nacionales, actual proyecto de partido europeo encabezado por el Frente Nacional francés de Jean-Marie Le Pen y diversos partidos y eurodiputados de toda la Unión Europea. La línea del MSR es muy crítica con la actual clase política española y con el cada vez más impopular negocio de la banca; a su vez, defiende la identidad autóctona frente a la inmigración masiva y propone una economía de “justicia social”.

Esta reunión tiene por objetivo decidir si hacer efectiva esta coalición electoral, y de serlo, formar un comité electoral conjunto que trabaje para conformar las listas electorales, el programa político conjunto y el diseño de la campaña electoral. El programa electoral giraría entorno a cuatro ideas fuerza: combatir la inmigración masiva, acabar con los privilegios de la clase política y los abusos bancarios, crear empleo digno y productivo y defender la identidad catalana, española y europea como patrimonio cultural enriquecedor.

Una vez terminada la reunión de los comités directivos de PxCat y MSR, se harán públicos los acuerdos adoptados en Santa Coloma de Gramenet, localidad con un altísimo índice de inmigración y que ha sufrido escándalos políticos de la mano de su exalcalde de primer orden.

Sectorial de comunicación del Partit per Catalunya (PxCat)

Les dones no volem ser víctimes

8 de març: Dia Internacional de les Dones

Cartell PxCat pel 8 de març de 2010: Dia Internacional de les Dones

El Partit per Catalunya (PxCat) commemora novament el 8 de març, Dia Internacional de les dones.

L’actual crisi econòmica requereix de potenciar unes polítiques socials i econòmiques mes igualitàries.

Les dones han de tenir mes protagonisme a la nostra societat, no podem renunciar a la seva experiència i valors.

La legislació ha avançat molt i ha intentat acabar amb la violència de gènere. Però cal fer pales la manca real de mitjans i el no afrontament de tots els aspectes de la violència masclista. La realitat actual dels nostre país es molt diferent a la de fa uns anys. A casa nostra conviuen moltes cultures, moltes religions i moltes maneres de concebre el mon. Per desgracia de les dones, no tots els nouvinguts son respectuosos amb elles. No poden ser permissius amb cultures que releguen la dona i la tracten com element de segona o tercera categoria. I a dia d’avui, l’espiral de violència de gènere no només no ha disminuït sinó que continua present de forma preocupant i alarmant.

Les dones han de deixar de ser víctimes de la violència i cal recordar que sense les dones res no és possible.

Cal fer pales també les grans mancances de la llei de la dependència, una llei que no assoleix els objectius marcats per la falta de mitjans. La llei de la dependència afecta molt directament a les dones i lògicament les seves mancances les fa les mes perjudicades.

Es necessari continuar treballant per l’avenç de les polítiques d’igualtat. Cal treballar per la seva repercussió en les dones del nostre país i del món global en el que vivim. S’han de potenciar polítiques possibles i reals, tot encaminat a un major benestar i qualitat de vida dels homes i dones.

Sectorial de la Dona del Partit per Catalunya (PxCat)

Morad el-Hassani, lider dels magrebins de Salt

El portaveu de la farsa

Morad el-Hassani reunit amb l'alcaldesa i fent cara de bon noi , diguent que a ell no el tractem racistament.

Morad el-Hassani, que en la manifestació d’aquesta setmana es va erigir en portaveu espontani de la comunitat magribina, per defensar que no «tots són lladres», retreure que «se’ls criminalitza» a tots i que se’ls etiqueta despectivament com a «moros», tenia raó: no tots són iguals.

Per sort, no tots tenen el seu currículum. Ell marca la diferència i ocupa un lloc destacat en el rànquing dels més detinguts. Aquest noi que lluïa en públic un fluid discurs polític i acusava CiU i el PP d’enverinar la situació per assegurar-se un lloc a l’Ajuntament en les properes eleccions, té un llarg currículum de detencions –no s’han de confondre amb condemnes, però–.

Una quinzena, amb títols tant variats com ara violència de gènere, atemptat a l’autoritat, conducció temerària, tràfic de droga, agressió sexual i lesions. Efectivament, tenia raó de queixar-se si algú el titllava de lladre: no consta que hagi estat detingut per robatori o furt.

Curiosament, El-Hassani, que cridava davant les càmeres que se sent part del poble de Salt, on assegura que ha viscut durant 17 anys i paga religiosament els impostos, té una ordre de no admissió al territori Schengen que totes les policies d’Europa poden veure si posen les seves dades a l’ordinador.

Té mèrit el seu arrelament a Salt.

Sectorial del Gironès del Partit per Catalunya (PxCat)

La FaPaC vuelve a presentar un recurso para denunciar la actual segregación escolar

Lleida – Redacción 03-03-2010

La Federación de Asociaciones de Padres de Alumnos de Catalunya (FaPac) ha denunciado que el actual proceso de admisión de alumnos en las escuelas para el próximo curso no ha conseguido frenar la segregación escolar, y que se siguen generando “graves desigualdades” en el acceso a la educación obligatoria.

Las desigualdades que ha detectado esta federación la han llevado a presentar, por segundo año consecutivo, un recurso contra la orden que regula la preinscripción y la matriculación de alumnos ante el departamento de Educació de la Generalitat.
El presidente de la FaPaC, Walter García, aseguró que este año “no se ha avanzado en nada” en relación al año pasado en la reducción del nivel de segregación escolar, pese a que existen nuevas normas legislativas que lo permitirían, como es el caso de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC).
La LEC prevé, por ejemplo, medidas para garantizar un reparto más equilibrado de los alumnos inmigrantes o con necesidades educativas específicas entre la red de centros sufragados con fondos públicos -los públicos y los concertados- e incluso para limitar su concentración en algunas escuelas de la red pública.
Sin embargo, García denunció que estas medidas no se están aplicando, ya que el departamento de Educació ha decidido aplazar para más adelante la aplicación de las nuevas normas relativas a la admisión de alumnos.
“El resultado es que continuamos con los mismos problemas que arrastramos hace ya años. Continúan existiendo centros apartados del resto donde el alumnado autóctono no quiere ir, y no se está haciendo nada para atacar este problema”, dijo.
Al mismo tiempo, considera denunciable que Educació no actúe decididamente para recuperar centros públicos con poca matrícula, lo que lleva a muchas familias “a renunciar a llevar allí a los niños porque nadie quiere matricular a su hijo en un centro donde no podrán atenderlo bien si están sobrepasados por el número de alumnos con necesidades especiales”.
Por otro lado, el portavoz de la FaPaC en la provincia de Lleida, Joan Alcalá, explicó que en la capital del Segrià algunos centros como el Joan XXIII o el Camps Elisis cuentan con un porcentaje de inmigrantes del 60% “mientras que en otros colegios tan sólo llega hasta el 2%”.

http://www.lamanyana.cat/

Enregistraments de les comunicacions durant l’incendi d’Horta de Sant Joan en què van morir 5 membres del GRAF Lleida

ENCARA ENS VOLEN FER CREURE QUE NO VA HAVER DESCONTROL?

Mireu el video (avisem que posa la pell de gallina escoltar els bombers i imaginar la situació que vivien)

AIXÒ SI, A AGUANTAR LA CADIRA EL SAURA, LA OLGA LANAO I AMIGOS

Després que diguin que no hi va haver descoordinació!!!!

A l’exercit si que els van evacuar però els pobres bombers voluntaris no.No hi ha dret quins comandaments tenim. Llastima de calers que els paguem entre tots.

Cal que la gent sapiga tota la veritat i que sapiguin el que ens amaguen alguns politics.

Sectorial de Comunicació del Partit per Catalunya (PxCat)

Comencen les batalles campals?

Mateu Figuerola Niubó

President del Partit per Catalunya

El Partit per Catalunya vol fer evident que estem a l’inici d’unes batalles campals que s’estendran per tot el país. El que ha passat a Salt es una mostra mes de la no integració i de la permissivitat del govern en deixar fer guetos. A El Vendrell igualment la mala gestió ha portat la primera batalla campal. En nivells menys mediatics passa cada dia el mateix a moltes poblacions de Catalunya com Cervera, Igualada, etc. I això sols és el principi.

La inseguretat ciutadana augmentat en proporció amb la immigració. La preocupació per la delinqüència és evident i a qui mes ens preocupa als autòctons. En canvi al conseller Saura, que viu en una bombolla, sembla no preocupar-li la inseguretat ciutadana. Les enquestes les deuen fer al voltant de la seva residencia a la zona alta de Barcelona.

Actualment estan produint-se els primers enfrontaments entre immigrants i autòctons. I és que la política demencial i suïcida en immigració només pot portar fatals conseqüències. La immigració il·legal, ha portat delinqüència i màfies que vénen a “treballar” però en les arts del robatori, l’assalt, l’extorsió i el crim organitzat. Per exemple les bandes de romanesos, falsificadors de targetes de crèdit, les desmunta la policia per una banda i apareixen per un altre. Avui als comerços no els donen treva entre robatori i robatori. I els d’aquí, tot i que ja fa molts anys que patim, “acollonits” fins i tot de parlar. Fins que arriba el moment que alguns se revelen i passa el de Salt i altres llocs de l’estat. Tot plegat per la incompetència dels que governen i han governat. Provocant que alguns innocents, que de veritat venien a guanyar-se la vida honradament, paguin les conseqüències de tants delinqüents i mafiosos que consideren a Espanya lloc idoni per a les seves malifetes, donada la permissivitat, el tot val i la laxitud de la llei i els jutges.

Peró aquesta violència qui més la pateix és la immigració femenina. Encara que l’igualitarisme estadístic, reflex del que s’entén com que és políticament correcte, ajuda a desenfocar la realitat del problema oblidant els trets singulars de cada col·lectiu. Mentre les dades confirmen l’efectivitat de la mobilització social entre les nascudes espanyoles, les xifres es mantenen molt per sota dels soferts el 2003, el drama es trasllada més intensament a les immigrants, ja han triplicat el nombre de víctimes incrementant el seu pes, en aquest macabre rànquing. Sis de cada deu immigrants mortes per violència masclista tenen origen a l’Àfrica o Llatinoamèrica.

La multiculturalitat té una expressió social que no es cura amb un contracte d’integració, com prometia el PP. Implica abordar en cada moment els tractaments més adequats a cada problema concret. Avui l’únic tractament és que sobra moltissima immigració i encara n’està arribant més amb els reagrupaments familiars.

Tot plegat comporta que molts autoctons se sentin estrangers al seu barri, escala, ciutat, etc… En moltes escoles els diferents ja son els nostres infants i adolescents. Gran part d’aquest gruix de gent nouvinguda no vol integrar-se i vol imposar a la força les seves formes de viure.

Cal reaccionar aviat i dir prou. Aquest model polític actual ens porta a la deriva. Amb la inmigració massiva van voler fer-nos creure que era la nostra riquesa i ara l’únic que tenim es una crisis galopant. Una crisis en la que encara no hem tocat fons i que pot anar a molt més si no aturem l’actual forma de governar.

Mateu Figuerola Niubó | President del Partit per Catalunya

La lección española sobre reforma bancaria: No se complique

DECEMBER 22, 2009, 12:03 A.M.

Por Michael Casey

NUEVA YORK (EFE Dow Jones)–La deuda soberana de España está disparada y su mercado inmobiliario ha muerto, pero al menos sus bancos disfrutan de buena salud.

Ahora que progresan las reformas de un sistema financiero deteriorado, merece la pena reflejar por qué los bancos españoles están en mejor forma que otros. La lección principal es que la regulación bancaria debe ser simple y evitar lagunas normativas ambiguas.

Si finalmente se asumen las propuestas esbozadas el jueves por el Comité de Basilea sobre supervisión bancaria, los supervisores del sistema tendrán que elaborar normas más estrictas y más simples sobre adecuación del capital antes de 2012. También se endurecerán en lo que respecta a la exposición al riesgo que los bancos llegaron a tener antes de la crisis en derivados y activos fuera de balance.

Sin embargo, aunque esto supone una mejora con respecto a las complejas normas de Basilea II, que establecían una enrevesada serie de ponderaciones de riesgo para algunos ratios de capital y dejaban a los bancos a su cargo, las nuevas reglas aún carecen de la simplicidad y claridad que tienen en España.

Entre otras medidas, el Banco de España prohibió a los bancos que usaran vehículos de inversión especiales, en los que se acumulaban gran parte de las obligaciones de deuda y otros productos financieros estructurados que luego han avivado la crisis.

Además, establecía requerimientos de capital más elevados que los que tenía el Banco Central Europeo como referencia y obligaba a las entidades a provisionar cantidades proporcionalmente mayores en tiempos de fortaleza económica. Este modelo tan simple consiguió algo que los banqueros dicen ansiar: un colchón contra-cíclico para las épocas más débiles.

Los bancos de Canadá también estaban sujetos a normas sensatas: una sencilla adecuación de los ratios de capital que se basaba de forma clara en el capital común que podía soportar el riesgo y en un límite del apalancamiento que ponía coto a cuánto podían multiplicar los bancos sus pasivo en nuevo activo.

“No son ideas atractivas ni brillantes”, dijo el gobernador del Banco de Canadá, Mark Carney, en Nueva York el mes pasado. “Si gestionas una institución financiera, deberías tener capital suficiente, y deberías reconocer los límites comprensibles del riesgo. No se puede aceptar sin más que porque hay una evaluación bien calibrada de los riesgos según Basilea II, los conoces exactamente”.

Carney, que tiene un puesto en el consejo de Basilea, confía en que las nuevas normas globales sigan el modelo de Canadá, un proceso de reforma que también está encabezado por el Comité de Estabilidad Financiera creado por el grupo de las veinte naciones desarrolladas y en vías de desarrollo.

Así, aunque el anuncio de Basilea del jueves augura normas de adecuación del capital más duras y racionalizadas y un tratamiento más severo de la exposición de los bancos a derivados y otros tipos de riesgo, está por ver cuán simples y de aplicación universa son estas normas.

Primero, los pros: el ratio Tier 1, la medida más importante de la salud de un banco, será definida de modo predominante como capital común y beneficios retenidos. Se retirarán instrumento exóticos a corto plazo que permitan a los bancos alcanzar los ratios requeridos a un precio menor.

Además, se introducirá el límite para el apalancamiento que se aplica en Canadá, y nuevos estándares de liquidez que aseguren que los bancos pueden sobrevivir mejor a crisis a corto plazo.

Pero más que unos límites inflexibles a estos vehículos exóticos, el comité quiere que estén sometidos al mismo control de cobertura de capital y de apalancamiento que se aplica a otros activos.

Esto es todavía más laxo que en España, especialmente si la normativa de transparencia no se aplica de forma uniforme en los derivados que ese tipo de vehículos gestiona.

Por ahora, a pesar de los esfuerzos del Comité de Estabilidad Financiera, la Unión Europea y Estados Unidos están emprendiendo caminos diferentes en esta cuestión clave de la normativa. Tal como el Instituto de Finanzas Internacionales advirtió la semana pasada, esto podría incentivar el “arbitraje regulatorio” si las instituciones optan por una u otra normativa.

Una vez más: sencillez y consistencia deberían ser los principios que guiaran la reforma.

http://online.wsj.com/

“Moros, iros a vuestra tierra”, “sois todos unos ladrones” , van ser algunes de les frases que es van sentir davant l’Ajuntament.

La no integració a Salt, porta a conflictes. Uns conflictes que fàcilment podran estendre’s per Catalunya i Espanya.

Mentre a l’ajuntament seguia el ple, uns 200 veïns, tant locals com immigrants, es van concentrar davant de l’edifici i van discutir de manera acalorada. Fins i tot la policia va haver d’intervenir en un parell de moments per separar els dos col·lectius. “Moros, iros a vuestra tierra”, “sois todos unos ladrones”, van ser algunes de les frases que es van sentir reiteradament davant l’Ajuntament.

La inseguretat ciutadana augmentat en proporció amb la immigració. L’últim exemple l’hem tingut a Salt en què la preocupació per la delinqüència és evident i molt preocupant per als autòctons.

Salt és un municipi de 31.000 habitants, on el 42% de la població és immigrant. Donat l’alt grau d’indocumentació i dels nivells alarmants d’atur, gran part dels immigrants són ciutadans que es neguen a integrar-se a la comunitat.

Ja s’estan produint els primers enfrontaments entre immigrants i autòctons. I és que la política demencial i suïcida en immigració només pot portar fatals conseqüències. La immigració il·legal, ha portat delinqüència i màfies que venen a “treballar” però en les arts del robatori, l’assalt, l’extorsió i el crim organitzat. Les bandes de romanesos, falsificadors de targetes de crèdit, les desmunta la policia per una banda i apareixen per un altre. Als comerços no els donen treva entre robatori i robatori. I els d’aquí, tot i que ja fa molts anys que patim “acollonits de parlar”, arriba el moment que es revelen i passa el de Salt. I tot per la incompetència dels que governen i han governat. Provocant que alguns innocents, que de veritat venien a guanyar-se la vida honradament, paguin les conseqüències de tants delinqüents i mafiosos que consideren a Espanya lloc idoni per a les seves malifetes, donada la permissivitat, el tot val i la laxitud de la llei i els jutges.
Pobres de nosaltres si callem i no actuem. Hem d’estar alerta, i més quan Mourad Al-Hassan està avisant, que el col·lectiu d’immigrants té previst organitzar una manifestació.

Sectorial del Gironès del Partit per Catalunya (PxCat)

La policía precinta 5 locutorios en La Bisbal d’Empordà

La Bisbal d’Empordà (Girona), 23 feb (EFE).- (Imagen: David Álvarez).- Los cinco locutorios que existen en la población gerundense de La Bisbal d’Empordà han sido precintados tras una operación pionera en Cataluña, en la que se han coordinado la policía municipal, la autonómica y un perito de la empresa de informática Microsoft.

Boicot veïnal al ple de Salt pels robatoris violents

Comerciants i veïns justifiquen el tumult de dilluns pel deteriorament de la ciutat.

Els veïns de Salt (Gironès) diuen que han decidit aixecar la veu davant l’augment de la inseguretat ciutadana i els problemes de convivència que pateix la població. Unes 300 persones es van concentrar dilluns a la nit davant l’ajuntament i, entre insults i esbroncades, van obligar a l’alcaldessa, Iolanda Pineda (PSC), a suspendre el ple municipal.
Pineda es va negar rotundament a vincular l’augment de la inseguretat amb l’allau d’immigrants que han arribat al municipi en els darrers anys. Encara que la majoria de la població i el Partit per Catalunya opina el contrari. Ja que la immigració afecta a problemes de convivència, a problemes de carrer i de tensió. Es fa evident relacionar immigració i delinqüència.
Salt pateix un cansament per la inseguretat i el mal ambient que està creant el govern municipal de Pineda. La gent està molt enfadada i es fa necessari un canvi de rumb.

Sectorial del Gironès del Partit per Catalunya (PxCat)

Invasió jihadista 2.0

Els grups islamistes armats assalten el Facebook i el YouTube per difondre les seves idees i reclutar nous membres. Els serveis secrets occidentals es debaten entre bloquejar les webs o vigilar-les

“Els polítics nord-americans han utilitzat el Facebook per aconseguir vots, com va fer l’esclau Obama […]. Avui envairem les vostres webs i demà les vostres terres i cases, adoradors de la creu”. L’amenaça la va llançar el desembre del 2008 Fursan Ghazawat Alnusra (Cavallers en Suport de la Invasió), un grup islamista radical que també havia fet una crida a “envair el YouTube” i que, com altres organitzacions extremistes, pateixen continus atacs informàtics del departament de Defensa dels EUA, dels seus aliats occidentals i de hackers espontanis.
Assetjats per l’exèrcit nord-americà i els seus socis als feus jihadistes del Pakistan, l’Afganistan i el Iemen, xarxes com Al-Qaida estan intentant els darrers mesos canviar el camp de batalla de la guerra contra l’“infidel” i les xarxes socials com el Facebook i el Twitter i plataformes online com el YouTube els ofereixen un ventall de possibilitats il·limitades per dur a terme la jihad (guerra santa).

Contacte amb Al-Qaida
En el seu moment, el Pentàgon va prendre nota de l’amenaça de Fursan Ghazawat Alnusra i la va arxivar juntament amb les moltíssimes provocacions que rep diàriament dels grups islamistes armats. Però la detenció el desembre passat al Pakistan de cinc joves nord-americans que s’havien posat en contacte amb Al-Qaida a través del Facebook i del YouTube per anar a combatre les forces nord-americanes a l’Afganistan, va encendre els llums d’alarma a les agències d’espionatge dels Estats Units i dels seus socis: la crida jihadista a envair les xarxes socials començava a donar fruits.

“El reclutament online s’ha incrementat de forma exponencial amb el Facebook i el YouTube”, va advertir aleshores un alt responsable del departament de Seguretat Interior dels EUA al diari The Washington Post.
La invasió jihadista de les xarxes socials ha fet repensar l’estratègia antiterrorista i ha obert un debat entre partidaris de bloquejar les webs extremistes i els que s’hi oposen. “Les xarxes socials permeten als jihadistes comunicar-se de forma ràpida i flexible arreu del món, però també ofereixen dades útils a les agències de seguretat. Si jo fos un veritable terrorista, no faria servir el Facebook”, diu a l’AVUI Tim Stevens, especialista en terrorisme i ciberespai del King’s College. Thomas Renard, expert en antiterrorisme de l’Institut Reial de Relacions Internacionals, admet que “vídeos com els del YouTube que mostren les tortures comeses per les tropes occidentals a l’Iraq faciliten la radicalització d’alguns individus”, però creu que l’ús d’aquests mitjans també comporta greus riscos per als potencials agressors. “Aquests mitjans són nord-americans i, per tant, susceptibles de cooperar amb les autoritats dels EUA per perseguir els jihadistes”, diu Renard, que creu que “val més vigilar aquests fòrums que tancar-los, perquè donen una bona idea del que passa a l’interior del grup i, fins i tot, eventualment t’hi pots infiltrar”.

Stevens va més enllà i alerta contra “les crides que hi ha als EUA a militaritzar internet”. “L’ús terrorista d’internet no és un problema tècnic, sinó sòcio-polític”, sentencia.

http://www.avui.cat/cat/notices/2010/02/invasio_jihadista_2_0_87821.php