Catalunya va liderar el nombre de famílies i empreses en fallida el 2009, amb 1.413 concursos

Catalunya va liderar el 2009 el nombre de famílies i empreses que es van declarar en concurs de creditors (suspensió de pagaments i fallides) davant de la impossibilitat d’afrontar els seus pagaments i deutes, amb de 1.413 concursos, dels quals 180 corresponen a famílies i 1.053 a empreses.

Segons l’Estadística de Procediment Concursal de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) publicada avui, a tot Espanya els concursos van ascendir a 5.922 en 2009, un 79,6% més que el 2008. El nombre de famílies ha pujat a 938 i el d’empreses a 4.984, amb augments del 132,2 i del 466,4%, respectivament.

El 74,9% del total d’empreses declarades en concurs el 2009 tenien com a activitat principal la construcció i la promoció immobiliària, la indústria i el comerç.

Amb l’entrada en vigor de la Llei Concursal l’1 de setembre del 2004, l’INE va substituir l’antiga estadística de suspensions de pagaments i declaracions de fallida per la de procediment concursal, reemplaçant els conceptes jurídics de suspensió de pagaments i declaració de fallida pel de concurs de creditors, anomenant-se deutors concursats a les entitats sotmeses a aquest procés.

Sectorial d’economia del Partit per Catalunya (PxCat)

Catalunya fa figa

ACTUALITAT ECONOMIA 21-01-2010

És la primera comunitat de l’Estat en augment de l’atur, fallides, dèficit públic i deute

Cimera a Palau per parlar d'atur amb el president Montilla, els ministres Corbacho (Treball) i Sebastián (Indústria), i els consellers de la Generalitat Serna (Treball) i Huguet (Innovació, Universitats i Empresa) (foto: Jordi Bedmar)

Catalunya lidera en aquests moment quatre rànquings d’indicadors econòmics indicatius d’una mala salut econòmica d’un país: ritme d’augment de l’atur, fallides d’empreses, dèficit públic i deute.

El gener d’aquest any hi havia a Catalunya 580.000 aturats registrats al Servei d’Ocupació, és a dir, un increment interanual del 28,1% i 128.000 aturats més que fa un any. Amb aquestes dades, Catalunya lidera a l’Estat el ritme d’augment de l’atur, i supera en 6,5% la mitjana estatal.

Les fallides, ara anomenades concursos de creditors, són un altre àmbit que té a Catalunya com a líder estatal, amb un augment d’un 113% el 2009 respecte l’any anterior. És la comunitat de tot l’Estat on més empreses han fet fallida, un total de 1.399, segons un informe elaborat per PricewaterhouseCoopers a partir de la informació publicada al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE)

Un 24% del total de fallides de l’Estat es produeix a Catalunya, i a continuació figura la Comunitat de Madrid, amb un 15% del total estatal, i en tercer lloc apareix la Comunitat Valenciana, amb un 14%.

D’altra banda, el dèficit de 2008 a Catalunya es va tancar en 4.862 milions d’euros, quatre vegades el de l’any anterior, el que equival al 2,38% del PIB català, un percentatge que en anys anteriors no arribava a l’1%. Aquestes dades figuren en la liquidació pressupostària de la conselleria d’Economia de la Generalitat.

Per a 2010, les previsions indiquen que el dèficit de la Generalitat superarà els 7.000 milions d’euros, el que suposa el 3,12% del PIB català i li atorga a Catalunya el primer lloc de l’Estat per aquest concepte. Darrere figuren Extremadura (3,75% del PIB), Castilla-La Manxa (3,15%) i Andalusia (2,79%), que superen també el límit d’estabilitat fixat pel Consell de Política Fiscal i Financera, el 2 ,75% del PIB.

Finalment, i segons dades del Banc d’Espanya, a finals de setembre de 2009, el deute total de Catalunya era de 24.054 milions d’euros, xifra que la converteix en la comunitat més endeutada de l’Estat. Després de Catalunya, figura la Comunitat Valenciana, que en aquestes dates tenia un endeutament de 14.533 milions, i en tercer apareix la Comunitat de Madrid, que s’havia endeutat fins a 11.173 milions.

http://economia.e-noticies.cat/catalunya-fa-figa-37435.html

Alcaldessa de Cunit del PSC frena detenció imam

Demana a la víctima de presumpte assetjament que retiri la denúncia “per no crear un conflicte social”.

La socialista Judit Alberich

L’alcaldessa de Cunit, la socialista Judit Alberich, va frenar la detenció de l’imam imputat per amenaçar, coaccionar i calumniar presumptament a una musulmana moderada que treballa com a mediadora cultural al municipi després que aquest tractés d’agredir a la dona, segons informa El País .

El president de l'associació islàmica de Cunit, Abderraman El Osri

La presumpta campanya de l’imant, Mohammad Benbrahim, perseguia que Fatima Ghailan perdés la feina per no portar vel i relacionar-se amb espanyols no musulmans, segons la instrucció judicial.

L’alcaldessa va demanar a Ghailan que retirés la denúncia contra l’imam i els altres tres membres d’aquesta comunitat-la dona i la filla de l’imant a més del president de l’Associació Islàmica de Cunit, també imputats per coacció i calúmnies.

La comunitat musulmana no s’integra i no vol integrar-se.

Així conviuen els musulmans al nostre país per més que des del govern intenten posar remei i ignorar aquesta situació, el cert és que si la integració amb un col·lectiu que pràcticament no tenim res en comú ja és complicada de per si, a aquest handicat hem d’afegir l’amenaça d’invasió que plana entre nosaltres com una maledicció, la possibilitat d’una convivència pacífica és inexitent. Els pocs musulmans que intenten sortir del gueto i opten per integrar-se i adoptar els nostres costums es troben amb les amenaces de l’imam de torn, o bé amb el menyspreu dels seus propis ciutadans.
El més preocupant és que ja des de nens i malgrat compartir escola amb els nacionals, marquen la seva deferència aïllant-se del conjunt i formant el seu propi grup, per salvaguardar la seva pròpia identitat i que no es perdi en el camí entre tant infidel impur, suposem.
No us sembla estranya l’actitud de la progressista alcaldessa del PSC? De què té por? Als ciutadans sols es queda demanar la seva dimissió irrevocable.

Sectorial del Baix Penedès del Partit per Catalunya (PxCat)

4.326.500 aturats

Madrid, 29 de gener de 2010 (EFE) .-

El Govern espera un “deteriorament addicional” en les xifres de l’atur en els pròxims mesos, de manera que manté una posició de “cautela”, ha dit avui el secretari d’Estat d’Economia, José Manuel Campa.

Durant la roda de premsa en què va valorar les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA), Campa va afirmar que en els dos primers trimestres de 2010 hi haurà “una petita” destrucció d’ocupació, mentre que en el segon semestre es produirà una petita recuperació.

L’economista Nouriel Roubini diu a Davos que Espanya pot portar l’eurozona al “desastre”

L'economista nord-americà que va predir la crisi financera, Nouriel Roubini

L’economista nord-americà que va predir la crisi financera, Nouriel Roubini, ha qualificat l’economia espanyola d’”amenaça imminent per a l’eurozona” i “un risc de desastre”. Roubini, considerat un dels gurus més prestigiosos del Fòrum Econòmic Mundial a Davos, creu que l’economia espanyola és un perill potencial per a l’euro més gran que Grècia.

“Si Grècia cau, és un problema per a l’eurozona, però si Espanya cau, és un desastre”, ha afirmat des de Davos a Bloomberg Radio. Davant de l’auditori, en un dels debats organitzats pel Fòrum Econòmic Mundial, Roubini ha afirmat que “el problema no és només Grècia, també ho són Espanya, Portugal i Itàlia. Tots presenten no només un endeutament públic creixent, sinó un problema de competitivitat”.
“Encara que resolguessin el problema del deute, seguirien tenint el de la competitivitat”, ha criticat Roubini. Segons la seva opinió, “hi ha risc de ruptura per a l’eurozona” i preveu “una separació entre els països més competitius i els altres.”

Sectorial d’economia del Partit per Catalunya (PxCat)

Bin Laden reivindica intent atemptat en avió de Detroit

El líder d’Al-Qaida es fa responsable de l’intent d’atac del nigerià: “Si poguéssim transmetre el nostre missatge a través de paraules, no hauríem usat avions”

El líder del grup terrorista Al-Qaida, Osama Bin Laden, ha reivindicat a través d’una gravació de la seva veu emesa pel canal de televisió Al Jazeera la responsabilitat de l’intent d’atemptat del passat 25 de desembre, quan el nigerià Umar Farouk Abdulmutallab va intentar fer explotar una bomba en ple vol entre Amsterdam i Detroit. El líder extremista ha dit, a més, que els atacs a EUA i Israel no pararan. “El missatge enviat amb l’intent de l’heroi nigerià Umar Farouk Abdulmutallab és una confirmació del nostre missatge previ transmès pels herois de l’11 de setembre”, diu la gravació. “Si poguéssim transmetre el nostre missatge a través de paraules, no hauríem usat avions”.

El passat 9 de gener va començar el judici als EUA contra Abdulmutallab, que es va declarar innocent dels sis càrrecs presentats en contra seu, entre ells els d’intent d’assassinat i ús d’arma de destrucció massiva per enderrocar un avió.

Sectorial d’Internacional del Partit per Catalunya (PxCat)

Immigració i crisi

|Pag.6|OPINIÓN | 22-01-2010

Partit per Catalunya (PxCat) considera lògic comprovar el sorgiment d’algunes friccions relacionades amb la immigració quan encara no hem deixat enrera el tram més dur de la recessió i qui sap si perilla l’estabilitat social d’aquest país. De fet, un dels exemples ha saltat a Catalunya, on l’equip municipal de Vic – “l’alcalde de CiU compta amb el suport del PSC i d’ERC-”, pressionat per la realitat, planeja negar l’empadronament als immigrants sense papers, en situació irregular. L’assumpte és jurídicament complex però diàfan en termes polítics, encara que en el fons hi hagi una inevitable contradicció: la Llei de Règim Local obliga tots els estrangers a empadronar-se, encara que la llei d’estrangeria imposa l’expulsió a l’estranger que es trobi «irregularment en territori espanyol “o treballi a Espanya” sense permís de treball o autorització administrativa prèvia ». El significat d’aquesta aparent paradoxa és evident: pel Partit per Catalunya (PxCat) la solució es diu expulsió i pel govern central la solució porta el nom d’empadronar amb l’assistència sanitària gratuïta, educació per als seus fills gratuïta, ajudes socials, etc.

Moltscasos reflecteixen, indubtablement, situacions de caos provocades per la sobreabundància d’estrangers. El percentatge d’immigrants és superior al 20% pel que fa a moltes poblacions. La societat no pot pair la manca d’ocupació, la incapacitat política per sortir de la crisi i suportar que els pocs recursos socials se’ls quedi, majoritàriament, una població immigrant que no té cap feina al nostre país i encara menys expectatives de tenir-la a curt i mig termini.

Les contradiccions d’alguns són de manual. L’actitud d’ERC no és més que el reflex de la hipocresia que domina la política d’aquest país. Sembla que els partits tracten bé als immigrants només si amb això surten guanyant ells.Si interessen per donar suport a un referèndum d’independència, que votin, i un cop emès el vot, esborrar-los del mapa, que destorben, podria deduir-se del seu comportament.

És molt significatiu que moltes enquestes acreditin conformitat social a les restriccions a la immigració. Els que estan en càrrecs institucionals han de sotmetre’s a la voluntat majoritària de la societat que els ha escollit. Han d’estar disposats a afrontar el que la societat els exigeix.
És molt fàcil per alguns “progres”, amb cotxe oficial i sou públic, parlar de propostes xenòfobes. El fort creixement econòmic dels darrers anys, ha estat un fals creixement que ens ha portat a un retrocés molt gran, ara estem per darrera d’on partíem. I en gran part és culpa dels errors en les polítiques immigratòries, resulta imprescindible ajustar aquestes polítiques a la realitat per evitar futurs problemes d’adaptació i integració. El nostre país no pot suportar nous fluxos migratoris. Però no podem donar cap pas, sense tenir primer en compte el manteniment dels drets socials dels que estem aquí. Agradi o no agradi primer som nosaltres.

Mateu Figuerola Niubó
President del Partit per Catalunya (PxCat)

Més de la meitat de catalans no sap qui els governa

ACTUALITAT POLÍTICA 21-01-2010

Només el 48,9% sap que el Govern està format per PSC, ERC i ICV.

Carod, Montilla i Saura

A la pregunta del CEO de “quin o quins partits formen l’actual Govern de Catalunya”, un 48,9% si que els coneix, mentre que el 37,4% no els coneixen i un 13,6 respon que “no ho sap”. Aquesta xifra encara s’agreuja més quan els hi pregunten quins són els partits que tenen representació en l’actual Parlament de Catalunya.

Només un 22,4% encerta els sis partits, mentre que un 20% n’encerta 5. Per contra, un 37,5% no encerta i un 19,9% respon que “no ho sap”. A més, el 41,1% dels catalans admet que la política li interessa “poc” i un 18,1% que li interessa “gens”.

http://politica.e-noticies.cat/mes-de-la-meitat-de-catalans-no-sap-qui-els-governa-36977.html

L’atur real

|Pag.6|OPINIÓN |15-01-2010

Mateu Figuerola i Niubó

El Partit per Catalunya (PxCat), vol possar de manifest les xifres reals de l’atur. El nombre real de demandants d’ocupació a les oficines de l’antic Inem va superar el desembre del passat any els 5,3 milions de persones.

El maquillatge estadístic treu de les llistes de l’INEM a 1,4 milions d’aturats. El Govern exclou d’aquesta xifra a més de 1,4 milions per diferents motius, com l’assistència a cursos i la percepció de subsidis agraris i de l’ajuda de 420 euros.

També estan exclosos aquells demandants que, tenint una feina, busquen un altre millor. Aquest grup ha augmentat en els últims mesos com a conseqüència de la crisi econòmica. Un altre col·lectiu amagat sota la catifa és el dels demandants amb disponibilitat limitada, és a dir, que condicionen la seva possible contractació a característiques especials (horaris, domicili, estranger, etc). Tampoc figuren els milers d’agricultors andalusos i extremenys que cobren el subsidi agrari (antic PER).

Encara que el Govern d’Espanya té part de culpa del que està passant amb l’atur, amb aquestes polítiques erràtiques i sense rumb, no és el principal culpable. Les comunitats autònomes són les que s’encarreguen d’administrar aquestes partides de diners i de personal estabulat, de manera que cal canviar la direcció del dit a l’hora d’assenyalar.

No és que vulgui defensar a Zapatero, que ho està fent tot amb aquesta part on l’esquena perd el seu nom, però cal ser justos i donar-li a cadascú el seu i en qüestió d’aturats, no és un dels principals culpables. En aquest cas seria còmplice, però no culpable directe.

Per exemple aquí a Catalunya l’atur aquest mes de desembre ha augmentat per damunt de la mitjana espanyola, 6356 persones mes en l’últim mes. Se situa en 419.988, un augment interanual superior al 30%, entrem a la Champions League de l’atur a Espanya.

Ara arriba el moment per als decoradors i maquilladors mediàtics dels diferents governs per fer creure als seus acòlits que la culpa és just de l’altre. El Govern d’Espanya dirà que és culpa de l’economia internacional. Mentida perquè hi ha països del nostre entorn que estan creant ocupació. Cas d’Alemanya i França, per exemple. El Govern de torn de cada autonomia dirà que és culpa del Govern d’Espanya. Erroni perquè tenen tot el sistema de l’INEM transferit, les polítiques per crear ocupació i tot l’aparell de l’ocupació i l’atur.

Per cert, la web oficial de la presidència espanyola a la UE que tindrà la seva raó de ser sis mesos, costa només 11,9 milions d’euros. Una minudencia pel malgastador ZP amb els diners que no son seus, pagarà gustós a Telefònica, per tal que s’encarregui del manteniment i la propaganda.

Mateu Figuerola Niubó

President del Partit per Catalunya (PxCat)

Haití: On és la solidaritat islàmica?

Imatge de ciutat d'Haití

Som testimonis aquests dies de la tragèdia que s’abat sobre Haití. A les notícies ens informen constantment dels esforços que es realitzen per intentar ajudar. És difícil, les comunicacions han estat destruïdes i el govern sembla estar desaparegut. Un govern més al servei de la corrupció i del tirà de torn, que del poble.
Tothom participa en l’ajuda com pot: Europa, Estats Units, els països iberoamericans, Rússia, Xina, etcètera.
Els jueus van ser expulsats de les colònies franceses, inclòs Haití el 1683, però Israel va enviar ajuda.
A The Guardian publiquen una llista amb els fons dels països donants.

Però, estan tots? No, falten els països musulmans. Per què no hi són? S’han esgotat els petrodòlars de l’Aràbia Saudita? No sorgeixen boniques torres en els països musulmans? Líbia comença una bilionària renovació del seu capital. Quant valen els míssils i centrals nuclears iranians?

Hi ha molts diners a l’Islam. No ajuden a un país majoritàriament cristià? Doncs en altres ocasions, com terratrèmols a l’Iran, occident sí que ha ajudat.

Sectorial d’Internacional del Partit per Catalunya (PxCat)