La immigració ha significat un increment de 790.917 nous ciutadans des de l’any 2000, segons les últimes dades publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Aquest augment demogràfic, però, ha estat desigual arreu del territori i s’ha notat sobretot a les demarcacions de Girona i Tarragona. Així, en comarques gironines com ara l’Alt i el Baix Empordà, el Gironès i la Selva aquest col·lectiu representa del 23 al 18% de la població. A la demarcació de Barcelona, la ràtio d’immigrats s’ha multiplicat almenys per deu en un total de 33 poblacions, i almenys per cinc en un terç dels municipis. En termes generals, els nouvinguts d’una cinquantena de poblacions suposen més del 20% dels habitants i en catorze d’aquestes superen el 30%.
El fenomen migratori està canviant la fisonomia del nostre país i ho està fent a un ritme accelerat que va agafar embranzida a finals dels anys noranta. L’última estadística publicada per l’Idescat xifra en 790.917 les persones d’origen estranger que es van establir al nostre país des del 2000 al 2007, un augment d’11 punts que ha situat el pes demogràfic d’aquest col·lectiu vora el 14% del total de la població.
CREIXEMENT DESIGUAL
El creixement de la població immigrada no ha seguit, però, el principi de territorialitat i s’ha repartit de manera desigual amb una presència molt important a les demarcacions de Girona (on suposen el 18,29% de la població) i Tarragona (més del 15%). Així, a poblacions gironines com ara Castelló d’Empúries, Lloret i Pau, la població vinguda de fora supera el 35% dels habitants. Per comarques, és l’Alt i el Baix Empordà, la Selva i el Gironès on aquest col·lectiu té un major pes percentual. Lleida, amb gairebé un 14% de ciutadans immigrats, ocupa la tercera posició, per davant de la demarcació de Barcelona, on la comunitat forana no arriba a la mitjana nacional (12,55%). Malgrat situar-se a la cua del rànquing, les dades posen en relleu que un terç dels municipis barcelonins almenys han quintuplicat la seva ràtio d’habitants d’origen estranger des del 2000, i en 33 casos aquest percentatge és com a mínim 10 cops superior al registrat fa vuit anys.
En aquesta demarcació, que concentra només cinc dels 52 municipis catalans amb més d’un 20% de nouvinguts, destaquen poblacions com ara Calella o Canet de Mar i Vic, on els ciutadans estrangers representen un 23,1, un 21,8 i un 21,4% respectivament de la població. Pel que fa a l’augment de la presència de ciutadans immigrats, hi ha municipis com ara Súria on el percentatge d’aquest col·lectiu s’ha multiplicat per 50 en els últims vuit anys, ja que va passar de tenir un 0,13% d’estrangers el 2000 al 6,59% l’any passat. Una situació en què també s’han trobat municipis com Santa Maria d’Oló (del 0,1 al 4,05%) o Avinyó (del 0,25 al 7,49%). L’Hospitalet de Llobregat, Sant Quintí de Mediona, Santa Coloma de Gramenet, Vilafranca del Penedès i Barcelona són els únics municipis on la presència dels nouvinguts supera el 15% i al mateix temps se situen entre el centenar de poblacions on el pes demogràfic dels nouvinguts ha registrat els majors increments, un creixement que en aquests cinc casos va suposar multiplicar de 5 a 8 cops la presència de la comunitat forana.
A l’altre extrem, ens trobem amb aquelles poblacions en què, contra tot pronòstic, no només no s’ha registrat cap increment del col·lectiu d’immigrats, sinó que la comunitat forana ha perdut representativitat. Un fenomen que s’ha concentrat a la Catalunya central en poblacions com ara Campins i Fogars del Montclús (Vallès Oriental), a Sant Bartomeu del Grau i Santa Maria de Besora (Osona), a Pacs del Penedès (Alt Penedès), a Guardiola del Berguedà (Berguedà) i a Castellfollit del Boix (Bages). Durant el període 2000-2007, altres municipis que no tenien cap habitant procedent d’un país estranger ara acullen d’un 2 a un 7% de població immigrada. Copons (que va passar del 0 al 6,84%) o Gaià (del 0 al 5,7%) en són dos dels exemples principals.
DE 20 A 39 ANYS
Pel que fa a l’edat mitjana d’aquest col·lectiu, més de la meitat (concretament un 55%) tenen de 20 a 39 anys, mentre que en el cas dels ciutadans de l’Estat espanyol aquest mateix segment de la població representa tan sols el 29% del total.
De les 25 poblacions catalanes amb més percentatge d’habitants d’origen estranger (2007) cap és barcelonina:
- Castelló d’Empúries: 46,85%
- Guissona: 38,51%
- Lloret de Mar: 36,6%
- Salou: 36,13%
- Pau: 35,04%
- Ullà: 34,84%
- Salt: 34,35%
- Sant Pere Pescador: 33,71%
- La Portella: 33,16%
- Pratdip: 32,76%
- Roses: 32,36%
- La Jonquera: 32,23%
- Palau-saverdera: 31,62%
- Cadaqués: 31,47%
- El Perelló: 29,95%
- Torroella de Fluvià: 29,68%
- Castell-Platja d’Aro: 27,93%
- L’Ametlla de Mar: 27,69%
- Mont-roig del camp: 27,64%
- Torroella de Montgrí: 26,71%
- L’Escala: 26,70%
- L’Ampolla: 25,58%
- Ulldecona: 25,27%
- Ginestar: 25,19%
- Pals: 24,69%
Municipis barcelonins amb major percentatge d’immigrats (2007):
- Calella: 23,08%
- Canet de Mar: 21,78%
- Vic: 21,39%
- Manlleu: 21,06%
- Castelldefels: 20,43%
- Hospitalet del Llobregat: 19,88%
- Calaf: 19,42%
- Olivella: 18,79%
- Santa Coloma de Gramenet: 17,68%
- Granollers: 16,57%
- Pineda de Mar: 15,96%
- Caldes d’Estrac: 15,72%
- Vilafranca del Penedès: 15,62%
- Martorell: 15,43%
- Sant Quintí de Mediona: 15,34%
- Santa Margarida i els Monjos: 15,2%
Percentatge d’immigració (2007) en poblacions barcelonines on fa vuit anys no hi havia immigrats:
- Copons: 6,84%
- Montmaneu: 6,53%
- Gaià: 5,7%
- Montseny: 3,68%
- Santa Maria de Miralles: 3,12%
- Viver i Serrateix: 2,6%
- Vilada: 2,12%
Municipis barcelonins on més ha augmentat la població (2000-2007):
- Súria: 0,13-6,59%
- Santa Maria d’Oló: 0,10-4,05%
- Avinyó: 0,25-7,49%
- Balsareny: 0,19-5,48%
- Badia del Vallès: 0,20-5,36%
Municipis barcelonins on la ràtio d’immigrats va baixar en el període 2000-2007.(En tots els casos menys d’1,5 punts):
- Campins
- Fogars de Montclús
- Sant Bartomeu del Grau
- Santa Maria de Besora
- Pacs del Penedès
- Guardiola de Berguedà
- Castellfollit del Boix
Informa: EL PUNT
http://www.radiocatalunya.ca/noticia/11836/
