Fa temps que els economistes alertaven sobre els perills d’una economia espanyola molt centrada en la construcció i poc innovadora, en aquests anys de prosperitat basats sobretot en els diners que arribaven de l’exterior després de l’entrada a la Unió Europea, no es van prendre mesures estructurals adequades per intentar donar una mica de consistència al sistema.
Els avisos s’han convertit en realitat com bé sabem, en la forma de caiguda brusca del sector de la construcció unida a una crisi financera internacional que està acabant de desencadenar la nostra particular debacle econòmica. Ja som l’estat de la Unió Europea amb més aturats (camí dels 4 milions), amb un dèficit exterior desvocat i una societat molt endeudada.
Catalunya que va ser un motor econòmic en aquest context està començant a perdre capacitat d’atracció. Símptoma d’això és l’actual desbandada de multinacionals cap a l’Est d’Europa, l’Índia o Àsia a la que assistim aquests dies.
Ja no val mirar cap a un altre costat, el govern socialista de Zapatero porta 5 anys d’una gestió pèssima amb continu incompliment de lleis i ara ho voldrà arreglar tot en la forma d’ajuts als bancs que deixen el país hipotecat i que ni tan sols estan arribant als ciutadans. Aquests diners simplement estan servint perquè es tapin forats bancaris enlloc d’arribar als parats que en tenen més necessitat.
En aquest moment d’emergència, ja que no es pot devaluar la moneda toca prendre mesures de política expansiva per incentivar la inversió. Al Partit per Catalunya (PxCat) apostem per disminuir burocràcia, baixar impostos i desregular el mercat laboral, a més de portar una gran part de l’absurd nombre de funcionaris (més de 3 milions) cap al sector productiu; evidentment res d’això és possible amb l’actual nivell de l’educació que també caldria reforçar per instaurar la cultura de l’esforç . En definitiva són masses coses les que no funcionen i el govern no te intenció de rectificar.
Mateu Figuerola Niubó
President del Partit per Catalunya (PxCat)


