El Partit per Catalunya condemna enèrgicament l’atemptat mortal a Calvià

El Partit per Catalunya (PxCat) manifesta el seu suport als Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat i manifesta el seu condol als familiars de les víctimes.

El Comitè Executiu de PxCat expressa públicament la seva més enèrgica repulsa per l’atemptat que ha acabat amb la vida de dos agents de la Guàrdia Civil al municipi mallorquí de Calvià.

PxCat transmet el mes sentit condol als familiars de les víctimes.

Els que formem el Partit per Catalunya fem public el nostre suport als Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat. Igualment volem manifestar el nostre suport als ferits i familiars.

PxCat, novament, fa una crida a la unitat de les forces democràtiques per poder acabar amb la banda terrorista ETA.

Una bomba lapa mata a dos guardias civiles cerca de Palma de Mallorca

20minutos.es | Portada|30.06.2009

• |- El origen de la explosión es una bomba-lapa colocada en los bajos de un coche patrulla frente al cuartel de la Guardia Civil de Palmanova.
• 
  
• |-  Han fallecido dos guardias civiles y hay varios heridos.
• 
  
• |-  Una de las víctimas es de Burgos y la otra de Pamplona.
  
• 
  
• |- Es el segundo atentado de ETA en poco más de 24 h, tras la explosión de una furgoneta-bomba en el Cuartel de la Guardia Civil de Burgos.
• 
  

Al menos dos personas han muerto por la explosión producida por una bomba-lapa en los bajos de un coche patrulla de la Guardia Civil de Palmanova, en el municipio mallorquín de Calvià. Se trata de dos guardias civiles, según han confirmado fuentes del Ministerio del Interior a 20minutos.es. El explosivo fue activado a distancia.

La deflagración se ha producido a las 13.50 h de este jueves, 10 minutos antes del cambio de turno. Según las primeras investigaciones, el vehículo en cuestión era un Nissan Patrol. El todoterreno llevaba aparcado desde las 10.00 h en el mismo lugar.

Fuentes de la Guardia Civil de Baleares han confirmado que uno de los fallecidos es natural de Burgos y el otro nació en Pamplona pero residía en Palma de Mallorca desde hace años. Los agentes, que se encontraban en el interior del vehículo en el momento de la explosión, eran jóvenes, aunque se desconoce la edad exacta.

Se trata del segundo atentado de ETA en poco más de 24 horas, después de la explosión de una potente furgoneta-bomba contra la Casa Cuartel de la Guardia Civil de Burgos, que causó medio centenar de heridos leves e importantes daños materiales.

http://www.20minutos.es/noticia/489731/0/explosion/palma/cuartel/

Els musulmans i el mite de la integració

Portugalete (Biscaia) i pont

Li dóna 20 ganivetades a la seva filla en descobrir que sortia amb un jove que no és musulmà.

L’agressor, que imposava estrictes normes religioses a la seva família, va atacar la noia i va ferir a altres dos germans a Portugalete.

DV. Un home de 43 anys va ser detingut ahir a la matinada acusat de clavar una vintena de ganivetades a la seva filla en el domicili familiar de la localitat biscaïna de Portugalete.
Al tancament d’aquesta edició, la noia es trobava en estat greu. Les primeres investigacions apunten que el pare, marroquí i musulmà, va muntar en còlera després de descobrir una foto de la jove Mumai, de 20 anys, en companyia d’un noi aliè a la seva religió amb el que podria estar mantenint un relació.
En l’atac també van resultar ferits els seus dos germans en tractar de defensar: una jove de 18 anys, que va patir dos talls en una mà, i un noi de 24, al qual el progenitor va colpejar a la cara i que presentava nombroses contusions després de caure per les escales.
El pare i els seus quatre fills vivien des de feia sis anys en aquest pis de Portugalete. La família no havia causat cap problema en el veïnat ni es sentien discussions a la llar. Passaven desapercebuts. Els veïns descriuen l’acusat com a «molt religiós». Les seves filles sortien sempre al carrer amb el ‘xador’, el mocador que els cobreix el cap. Pel que sembla, les dones de la casa tenien absolutament prohibit estar amb homes que no fossin de la família. Fins fa uns dies vivia amb ells una altra germana, però fa molt poc que s’havia anat al Marroc per casar-se.
La brutal agressió es va desencadenar al voltant de les onze i mitja de la nit del dilluns al soterrani del número 9 del carrer Ruperto Medina de Portugalete. Segons apunten fonts pròximes a la investigació, el pare va descobrir una foto que demostrava la relació de la seva filla amb un jove que no és musulmà.
L’acusat, que segons algunes fonts estava ebri, va muntar en còlera i va atacar amb un ganivet a la seva filla. La jove va rebre 20 punyalades.
La germana petita, de 18 anys, va intentar interposar entre el seu pare i la víctima i va ser assolida per dues ganivetades. El noi va intentar també frenar l’agressor, que li propina un cop de puny a la cara. Al defensar-se, el jove va relliscar amb la sang escampada per terra i va caure per les escales. Va patir nombrosos traumatismes.
La víctima, malferida, va aconseguir fugir al replà. Una veïna va obrir la porta alertada pels crits i es va trobar la jove, ensangonat i amb nombroses ferides. «La noia es va refugiar en un dels pisos», relatava ahir una testimoni. La veïna que va recollir a la noia va trucar a l’Ertzaintza.
«Vaig sentir xiscles, cops a la persiana i una bronca tremenda, per la qual cosa vaig avisar la Policia Municipal», explicava una altra resident, Mari Carmen Dos Santos. Sentir el moment en que el pare i el fill embrancats en una baralla. «S’estaven agafant i cridant en la seva llengua», va relatar. Als pocs minuts arribaven al domicili dues ambulàncies de la Creu Roja. Segons va detallar una dona que viu al pis de davant, «hi va haver un rebombori terrible i diversos sanitaris van sortir cridant que una dona s’estava dessagnant dins».

Unes noies «molt maques»
L’Ertzaintza va detenir el presumpte agressor en el mateix edifici. «Cridava que no volia anar-se’n». L’home, que tenia la seva roba ensangonada, portava a la butxaca dels pantalons una navalla, suposadament l’arma utilitzada en l’agressió. Els policies van trobar ferits als altres dos fills de l’acusat.
La jove apunyalat va ser evacuada en estat greu a l’hospital de Cruces, on va haver de ser intervinguda quirúrgicament. Ahir es mantenia estable dins de la gravetat en l’àrea de reanimació, segons el comunicat mèdic facilitat pel centre mèdic. A més de les ferides per arma blanca, revela la presència d’un pneumotòrax.
Els veïns assistien a les indagacions policials enmig d’una gran commoció. No podien creure el que ha passat. Sobretot amb una família que «no hi havia donat mai cap problema». És més, la majoria assegurava desconèixer el detingut, tot i que portava uns sis anys vivint en el pis. «Sempre passava per la vorera amb el cap baixa i, encara que saludava, no solia aturar-se a parlar amb ningú», subratllava la regent d’un bar proper. Les estranyada, segons sembla, estigués ebri. «És molt religiós. Els musulmans no poden provar l’alcohol i resulta molt sorprenent que mostrés signes d’embriaguesa. Mai se l’havia vist així ».
Un altre resident, Fernando Rodríguez, coneix a les dues germanes. «Són molt maques i a vegades es paraven a parlar amb mi». Aquest veí es permetia fer alguna broma a les noies i els preguntava si tenien nuvi. «Sí, a Melilla, em responien rient». Segons va explicar, les joves sortien a les cinc del matí a treballar i no tornaven fins prop de les nou del vespre. «Anaven fins Plentzia, perquè em deien que feien el transbordament del metro a Sant Ignasi». Del pare no coneixia «ofici ni benefici, ni tampoc vull saber res perquè, si ahir arribo a tenir una pistola, el mato». «Molt no havia de fer perquè, tot i que elles a penes descansaven, es queixaven sempre que no aconseguien reunir diners per visitar la seva família al Marroc», recrimina.
A última hora de la tarda d’ahir, agents de la Policia Científica continuaven a la casa recollint proves. El detingut està acusat d’un delicte d’homicidi en grau de temptativa i dos delictes de lesions.

J. Domínguez
Notícia: diariovasco.com 29.07.09

Exèrcit de Pakistan rescata a menors utilitzats com a soldats

Els menors eren reclutats en escoles forçats a tornar-se combatents o suïcides

Nou joves segrestats pel talibà havien estat entrenats per a ser combatents o suïcides, va dir el tinent general pakistanès Nadeem Ahmed; els nens seran enviats al psiquiatre per determinar la seva situació.

EL UNIVERSAL
ISLAMABAD DIMARTS 28 DE JULIOL DE 2009

Les forces de seguretat han rescatat a nens segrestats pel talibà per a utilitzar com a combatents o atacants suïcides i hauria centenars més en aquesta situació, va dir un oficial militar dimarts.

El tinent general Nadeem Ahmed va fer la denúncia el mateix dia que un suïcida, estrella el seu vehicle contra un retén militar a la regió tribal de Waziristán del Nord, va matar dos agents de policia i va ferir a altres cinc, van informar les autoritats.
L’exèrcit pakistanès fa una ofensiva contra l’entorn talibà a la anàrquica frontera amb l’Afganistan, on enfronta combatents reclutats en molts casos entre les comunitats locals.
Ahmed, que comanda un grup especial a càrrec de gestionar el retorn de persones desplaçades a la Vall d’suat i zones veïnes, va dir que va conèixer a nou nens rescatats dels Talibans.
”Els van rentar el cervell i entrenar com bombarders suïcides, però els nou amb els que vaig parlar semblaven disposats a tornar a una vida normal”, va dir el oficial a la televisió estatal.
Els nens li van dir que hi havia molts, potser centenars, en aquesta situació, va asseverar.
”Sembla que hi ha uns 300 a 400 nens com ells, segrestats i entrenats pel talibà”, va dir Ahmed. No va dir com rescatar als nou que va conèixer.
Un psiquiatre examinarà els nens i recomanarà mesures per reintegrar a la societat, va dir Ahmed, però va reconèixer que revertir l’adoctrinament que van rebre”serà un gran repte”.
Va dir que els havien atret amb menjar, però estaven desnodrits i malalts.
El dilluns per la nit, el ministre de la província Frontera Nord Occidental Basho Ahmad Bilour va dir que les forces de seguretat havien rescatat a desenes de nens d’entre sis i 15 anys, presumptament entrenats pel talibà per servir de suïcides.
”Estan preparats mentalment. Diuen que l’islam és tot per a ells. Diuen que ho fan per l’islam. Diuen que han de realitzar atacs suïcides pel bé de l’islam”, va dir Bilour a la televisió privada Geo.

http://www.eluniversal.com.mx/notas/615271.html

El superàvit de la Seguretat Social cau un 29,5% el primer semestre respecte al mateix període de 2008

El superàvit de la Seguretat Social cau en picat

Madrid / Agencies.-

La Seguretat Social va registrar fins al juny un superàvit de 11.797,05 milions, un 29,5% menys que en el mateix període de 2008, segons dades del Ministeri de Treball. Aquest superàvit és resultat d’uns ingressos de 60.620,91 milions d’euros, el 1,95% per cent menys que un any abans, i unes despeses de 48.823,86 milions, un 8,27% més.

Treball precisa que les despeses previstes pendents d’imputació pressupostària en el primer semestre suposen 1.200 milions d’euros, el que implica la disminució del superàvit aconseguit fins al juny.

En termes de caixa, que computa els ingressos i les despeses quan es computen i no quan es comprometen com fa la comptabilitat nacional, la Seguretat Social va registrar en els sis primers mesos de l’any, uns ingressos de 58.080,49 milions, el 2,90 %, i unes despeses de 48.558,24 milions, un 8,68% més.

Sólo 5.458 inmigrantes se han acogido este año a planes del Gobierno para volver a su país

 SERGIO HEREDIA | 

28/07/2009 | Ciudadanos

Los chinos y los subsaharianos han obviado los planes: por ahora, se quedan   |  Quien más se acoge a los planes estatales es el colectivo latinoamericano  |  El 83% de los marroquíes desconfía del plan español: se van por su cuenta

Poco a poco, la máquina se pone en marcha. El colectivo de inmigrantes – más de 5,5 millones en España, el 12% de la población-siente el peso de la crisis económica. 221.000 extranjeros han perdido su trabajo en España entre julio del 2008 (había 2.151.880 afiliados a la seguridad social) y junio del 2009 (1.929.937). Desempleados desde hace casi un año, a punto de vencer sus subsidios de paro, muchos vuelven la vista a casa: piensan en Buenos Aires, La Paz o Casablanca. Algunos recurren al Estado, o a las asociaciones de inmigrantes. Preguntan y se apuntan a las listas de retorno. Otros se marchan por su cuenta y riesgo. No hay manera de contabilizar a estos últimos. El Ministerio de Trabajo e Inmigración carece de cifras. “Hay un retorno silencioso, casi clandestino: es el caso de aquellos que regresan a sus países para, desde allí, mantenerse a la expectativa. Si las cosas cambian, volverán a España más adelante”, dice Estrella Rodríguez, directora general de Integración de los Inmigrantes.

Los dos planes del Estado avanzan al ralentí. Sólo 5.458 inmigrantes se han marchado por estas vías en el 2009, según los últimos datos hechos públicos por el gobierno, que llegan hasta junio. Creado en el 2003, el plan humanitario voluntario asiste a refugiados, desplazados, asilados o personas con dificultades para integrarse en España. En estos seis años, 8.500 inmigrantes se han acogido a él, “una cifra discreta, aunque se está disparando en los últimos meses”, dice Rodríguez.

También existe el plan de retorno por desempleo: por esta vía, el inmigrante cobrará el subsidio de paro de un tirón, siempre que renuncie al permiso de residencia y trabajo y no vuelva a España en tres años. En su presentación (noviembre del 2008), la vicepresidenta María Teresa Fernández de la Vega vaticinaba que cerca de 100.000 inmigrantes se acogerían a este plan. Sin embargo, el proyecto cojea: siete meses más tarde, a principios de junio, apenas se habían presentado 5.088 solicitudes para abandonar España por esta vía – de las que 3.977 se han aceptado-.

Por encima de cualquier otro colectivo, son los inmigrantes latinoamericanos quienes más se acogen a los proyectos del ministerio: bolivianos (se marchan 240 cada mes), argentinos, ecuatorianos, peruanos, chilenos, brasileños, uruguayos… También hay ciudadanos de Europa del Este, como rusos, ucranianos o rumanos, aunque los últimos han abandonado su condición de extracomunitarios. El 1 de enero de este año, Inmigración levantaba la moratoria contra rumanos (hay 715.000 en España) y búlgaros (143.000). Significa que ya pueden vivir y trabajar en España como ciudadanos de la UE. Y que, en adelante, no podrán acogerse a los planes de retorno del Gobierno español. En cambio, magrebíes, subsaharianos o chinos apenas recurren a estas vías.

El 83% de los marroquíes (hay 729.000 en España) desconfía de los planes del Gobierno español. Según un informe de la Asociación de Trabajadores Inmigrantes en España (Atime ), el plan es “un chantaje financiero y el anuncio de una amenaza, el recrudecimiento de las políticas migratorias”. Así que prefieren regresar por su cuenta. Creen que, en el futuro, podrán reintegrarse en la sociedad española. Se reinstalan en Rabat o Casablanca, pero no pierden de vista Barcelona o Madrid. En Marruecos, aguardan un cambio de tercio. “Simplemente cogen el coche, viajan hacia el sur, llegan a Algeciras y cruzan a Marruecos en el ferry”, dice Kamal Ramuni, presidente de Atime. El paso fronterizo se encuentra particularmente masificado en las últimas semanas. “Siguen cobrando el paro, pero prefieren vivir en África.Con 700 euros al mes, están más desahogados”.

“Los subsaharianos no se marchan. Su experiencia migratoria es complicada. La familia que se quedó en Guinea o Senegal cuenta con el dinero que el hijo, o el padre, les manda desde Europa. Les costó media vida llegar a España, y el valor de cada euro que manden a casa es decisivo. Estos inmigrantes no pueden irse así como así”, dice Marisa Jarandilla, de Cruz Roja, organismo que colabora en los planes estatales de retorno. “Los chinos tampoco se van: en España son dueños de locales comerciales. No han capitalizado el paro, pero apenas tienen problemas para aguantar su posición. La crisis no les afecta”.

Todas las fuentes subrayan que la crisis atormenta a los asalariados. Peones, agricultores, hosteleros o empleados del servicio doméstico han perdido sus trabajos. Sucede así desde hace casi un año, de modo que los subsidios de paro se están agotando. Sin recursos, endeudados y con hijos a cuestas, se vuelven hacia sus países de origen. Como el viaje es largo y caro, el Gobierno intenta facilitarles las cosas. Les paga el vuelo, los medicamentos y cualquier otro imprevisto, aparte de cincuenta euros por persona (hasta un máximo de 400 euros). En el caso del retorno humanitario, se añade una ayuda de 400 euros por persona (hasta 1.600) para la puesta en marcha de un negocio.

Cualquiera de estos planes está en permanente evolución. En el caso del retorno humanitario, el número de personas que se acogen a él tiende a aumentar: se marcharon 604 en el 2003, 1.184 en el 2007 y 1.821 el año pasado. En este 2009, la cifra ha vuelto a incrementarse. En los primeros seis meses, ya se ha llegado a los 1.481 retornos. “Y hay 3.000 personas en lista de espera – dice Estrella Rodríguez-. Son personas que han fracasado en su proyecto migratorio, o que se hallan irregulares en España, o en el paro, o aquellas cuyas circunstancias personales les hacen volver a su país de origen. El problema es que hemos agotado el presupuesto de cinco millones de euros para el 2009. En unos días, el presupuesto se ampliará. Y muchos de los que esperan podrán irse”.

También progresa el plan por desempleo, aunque muy al ralentí. Había cincuenta solicitantes en enero. En marzo, ya eran quinientos. En mayo, 1.093. En total, hay 5.088 peticiones. Sin embargo, el plan no se acerca a las previsiones del Gobierno, que hablaba de 100.000 hipotéticos retornos. En parte, porque sus requisitos son estrictos: sólo pueden acogerse los ciudadanos de los países que firmaron un convenio bilateral (veinte países), “y hay que haber cotizado mucho tiempo para cobrar un buen dinero”, opina Raúl Jiménez, de la asociación ecuatoriana Rumiñahui.

http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20090728/53753949047/solo-5.400-inmigrantes-se-acogen-el-plan-de-retorno.html

Les ZEPA i el Segarra-Garrigues

|Pag.4|OPINIÓN-27-07-2009

Àrea del canal Segarra-Garrigues

El Partit per Catalunya (PxCat) vol fer manifesta la seva preocupació, per tot un seguit de despropòsits que envolten el canal Segarra-Garrigues. Aquest canal afecta de ple a les comarques de Lleida i la gestió de tot plegat es un menyspreu als lleidatans. Un pagès de les terres de Lleida te menys protecció que una au. Les desalinitzadores posen en perill milers d’espècies marines (estudis de l’ONU alerten de l’impacte negatiu d’aquestes instal·lacions) i cap administració s’alarma. Sols la Cambra de Comerç de Barcelona, qüestiona la utilitat real de la desalinitzadora del Prat de Llobregat. La desalinització presenta inconvenients, com la forta dependència energètica, la incidència en les tarifes, l’impacte ambiental, la limitada vida útil de la infrastructura -uns quinze anys- i els costos d’amortització associats.

L’ampliació de les Zones d’Especial Protecció d’Aus (ZEPA) han suposat la paralització d’un procés en el que la Generalitat de Catalunya, fins el moment, porta invertits 90 milions d’euros (segons els càlculs del sindicat agrari JARC). Un costos de les concentracions parcel·laries i la xarxa de camins.

Aquesta situació, no te prevista compensacions als pagesos afectats. Uns pagesos que veuran limitat el reg a causa de les ZEPA. PxCat creu que cada cop es trepitja mes al sector agrari, un sector que sols representa el 2% de la població. El mon rural te d’aguantar una pressió excessiva i no rep el tracte que mereix de les administracions.

La Generalitat ens està prenent el pel, pateix d’una direcció incompetent o be ens amaga els motius reals pels que cal que sobri aigua en aquest canal. Ens resulta inconcebible que una obra d’aquesta magnitud, no tingui tancat de temps enrera tot el que fa referència a les ZEPA amb la Unió Europea. Espanya també n’és part d’aquesta UE i te membres en els òrgans de direcció. Amb els governs de CiU la culpa era de Madrid. Ara, amb el socialistes manant a tot arreu, la culpa la col·loquen a Brussel·les. Molts socialistes espanyols estan ocupant alts càrrecs dins de la UE i amb aquests els consellers de la Generalitat ni els mencionen.

De fet la Generalitat no es posa d’acord entre les pròpies conselleries. Avui ramaders amb granges dins de finques ZEPA, tenen una contradicció. Si volen complir la normativa del benestar dels animals cal ampliar granges i per complir amb les directives europees de medi ambient impossible fer ampliacions. La soga al coll esperant la multa del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (per la no ampliació) o bé la multa del Departament de Medi Ambient i Habitatge (per la ampliació). Unes normes que fan les explotacions inviables i que donen a entendre que el govern català vol la desaparició d’aquestes explotacions ramaderes. Però la culpa serà de Brussel·les.

Mateu Figuerola Niubó

President del Partit per Catalunya (PxCat)

La riquesa financera familiar cau a mínims en una dècada

L’endeutament de les llars es redueix, però no és suficient per compensar la caiguda del valor dels actius financers.

La recessió ha afectat durament les llars espanyoles. En concret, la riquesa financera de les famílies va caure un 9% en el primer trimestre del 2009, acumulant un descens en dotze mesos del 26%. Són ja cinc trimestres consecutius de caigudes, segons dades del Banc d’Espanya.

Aquesta variable mesura la diferència entre els actius financers de les famílies i el seu endeutament, és a dir, els préstecs subscrits. El valor dels actius financers, fruit de la crisi, va perdre un 4,5% trimestral en acabar març, baixant fins als 1,6 bilions d’euros, amb un descens acumulat des de març de 2008 del 12,2%.

Per la seva banda, l’endeutament de les famílies també disminueix, però en molt menor mesura, un 1% entre gener i març, si bé és un 0,8% superior que fa un any. El seu valor actual és de 945.283 euros.

Així, el patrimoni financer de les llars ha arribat fins al seu nivell més baix des de setembre de 1998, situant-se en els 654.717 milions d’euros, només un 8,5% superior al valor de fa 10 anys, encara que el deute de les famílies és 3 , 8 vegades més gran que fa una dècada.

PxCat suma un regidor a Tarrés i ja compta amb representants en 3 ajuntaments de Ponent

|Les Garrigues -Política

Escrit per Lourdes Cardona | Divendres 17, Juliol de 2009 12:14

Daniel Rivera el primer per la dreta de la imatge

La renúncia del regidor a l’Ajuntament de Tarrés Joan Juncosa ha fet possible que el Partit per Catalunya (PxCat) sumi un nou representant als consistoris de Ponent.

Així doncs, a dia d’avui PxCat compta amb quatre regidors en ajustaments de la Segarra, l’Urgell i les Garrigues. En concret, en té dos a la Paeria de Cervera, un a l’Ajuntament de Tàrrega i, des d’aquest dijous al vespre, un quart a l’Ajuntament de Tarrés.

Com ha estat possible això sense que hi hagin hagut eleccions municipals? Doncs perquè aquest municipi de les Garrigues, per la seva dimensió de població, escull els càrrecs municipals (cinc regidors) a través d’una llista oberta. De manera que després de la renúncia de Juncosa, precisament el regidor que va comptar amb més vots, passa a formar part del consistori la sisena persona més votada en els comicis del 27 de maig de 2007. Aquesta persona va ser Daniel Rivera, de PxCat, que aquest dijous ha pres possessió com a regidor.

D’altra banda, en el marc del darrer ple celebrat a Tarrés es va aprovar per unanimitat una moció proposada pel sindicat agrari Unió de Pagesos en relació a la situació que pateix el sector agrari i que plantejava la necessitat de fer un debat monogràfic al Parlament de Catalunya per analitzar la problemàtica que l’afecta i buscar-hi solucions.   Enllaç BONDIA.cat

PxCat gana un concejal en Tarrés

|Pag.11|COMARCAS-18-07-2009

TARRÉS ◆ El Partit per Catalunya (PxCat), considerado una formación de ultraderecha, ganó el pasado jueves un concejal en las comarcas de Lleida, ya que el edil del ayuntamiento de Tarrés, Joan Juncosa, dejó su cargo y, al tratarse de un sistema de listas abiertas, subió a su puesto el siguiente candidato con más votos en las pasadas elecciones municipales de mayo de 2007, que era Daniel Rivera (PxCat). El partido tiene representación en Cervera y Tàrrega.

Canvi de regidors al consistori de Tarrés

|Pag.15|COMARQUES-18-07-2009

TARRÉS

Tarrés té des de dijous un nou regidor del Partit per Catalunya, que substituirà l’edil que hi va renunciar fa uns mesos.

Partit per Catalunya té el seu primer regidor a les Garrigues

|Pag.7|LES GARRIGUES-20-07-2009

 Tarrés.

 

Daniel Rivera es va convertir dijous en el primer regidor del Partit per Catalunya a la comarca de les Garrigues, en concret a l’Ajuntament de Tarrés, después de la celebració del ple per substituir Joan Juncosa, que havia renunciat uns mesos abans. Tarrés té un sistema de llistes obertes i no de partits, per la qual cosa Rivera s’havia quedat a les portes d’obtenir una regidoria después de les eleccions de 2007, en les quals va ser el sisè candidat més votat per un ajuntament de cinc regidors.

Seguint aquest ordre, amb la renúncia de Juncosa, que havia estat el regidor més votat, l’havia de substituir Rivera. Partit de Catalunya va celebrar el nomenament i va lamentar l’actitud dels altres regidors, que, segons la formació, “amaguen les sigles d’ERC“.

Cacen un marroquí que com a mínim hauria comès 16 robatoris amb força en els 2 mesos que porta al país

|LA NOGUERA - SUCCESSOS

Escrit per BonDia.CAT | Divendres 17, Juliol de 2009 09:40

Material trobat al marroquí

Els Mossos d’Esquadra van detenir el passat dilluns, Mohamed K,de 23 anys, de nacionalitat marroquina i veí de Ponts com a presumpte autor de nombrosos delictes de robatori amb força.

La detenció de Mohamed K és el resultat d’una investigació inicialment oberta arran un seguit de robatoris amb força a interior de domicilis a les comarques de Ponent. A mesura que va avançar la investigació es va comprovar que el detingut hauria robat en altres comarques catalanes i d’Andorra.

Concretament, al detingut se l’inculpen els següents fets delictius comesos en els mesos de juny i juliol: Dos robatoris amb força a l’interior de domicilis d’Artesa de Segre; un robatori amb força a interior d’un domicili de Cubells; un robatori amb força a interior d’un domicili de Lleida; quatre robatoris amb força a l’interior d’habitatges -tres a le Borges Blanques i un a Juneda-, i un robatori a un establiment comercial a les Borges Blanques; tres robatoris amb força comesos en tres habitacions d’un hotel de Salou; un robatori amb força a l’interior d’un habitatge a Cervera; dos robatoris a interior d’una casa a Andorra; i finalment un robatori amb força a interior de domicili a Gerb.

El passat dimarts es va realitzar una entrada i perquisició en el domicili del detingut situat a l’avinguda Passeig de Ponts, on es va localitzar nombrós material que constava com a sostret. Aquest material properament serà retornat als seus legítims propietaris.

De la investigació es desprèn que el detingut va arribar a Catalunya fa dos mesos, i que en aquest curt període de temps, hauria comès tots els robatoris.

Policialment la detenció de Mohamed K és considerada de molta importància per la seva intensa activitat delinqüencial i la gran mobilitat en la comissió dels fets delictius.

La investigació continua oberta ja que no es descarta que el detingut estigui implicat en altres fets delictius comesos arreu de Catalunya.

El detingut va passar aquest dijous a disposició judicial davant del Jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Solsona, el qual va decretar l’ingrés a presó.  Enllaç BonDia.CAT

Daniel Rivera, dirigent dels Joves del Partit per Catalunya, nou regidor al municipi de Tarrés (les Garrigues)

Ahir, es celebra la presa de possessió en el ple celebrat a Tarrés.

El Partit per Catalunya (PxCat), a partir d’ahir, ja té presencia municipal a la comarca de les Garrigues.

Imatge dels 5 regidors que formen el ple de Tarrés (les Garrigues)

El municipi de Tarrés, per la seva dimensió de població, escull els càrrecs municipals (cinc regidors) amb llista oberta. A les passades eleccions del 27 de maig de 2007, Daniel Rivera Alijas fou el sisè mes votat. Els altres 5 mes votats es presentaren amb les sigles de (TXT-AM). Però fa uns mesos renuncia Joan Juncosa Mañas, precisament el regidor que mes vots havia obtingut.

En el dia d’ahir, es celebra el ple en que Daniel Rivera Alijas prengué possessió com a regidor de Tarrés. Assistiren al mateix, Josep-Maria Gili (Vice-president de PxCat i regidor a Tàrrega) i Joan Terré (Secretari General de PxCat i regidor a Cervera)

Daniel Rivera el primer per la dreta de la imatge

L’alcalde es queixa de que els municipis petits tinguin llistes obertes. Realment peculiar i mes quant es la democràcia mes perfecta la possibilitat de votar els candidats que mes t’agraden, independentment del color polític. En canvi no digué res del tema d’amagar-se les sigles d’ERC amb el nom AM. Quant li convé va d’independent (ajuntament de Tarrés) i quant li convé ens va d’home de partit (conseller d’ERC al consell comarcal).

Per sort el ple municipal fou plàcid, tot i que al alcalde no li agrades que a partir d’ara a l’ajuntament hi haurà mes d’un color polític.

Per últim, destacar que, s’aprova per unanimitat una moció proposada per Unió de Pagesos. La moció sobre la situació de la pagesia professional catalana i la necessitat de fer un debat monogràfic al Parlament de Catalunya per analitzar la problemàtica i buscar solucions.

Sectorial de Comunicació del Partit per Catalunya  (PxCat)

Juli Salvador Lago i la cultura

|Pag.4-5|OPINIÓN-15-07-2009

|Pag.4|OPINIÓN-24-07-2009

Mateu Figuerola i Niubó

El Partit per Catalunya (PxCat) vol fer una reflexió sobre la política cultural a la ciutat de Cervera i al Consell Comarcal. Mai he amagat i encara menys dissimulat el meu descontent amb el model cultural actual. Aquest model que concep i impulsa el regidor i conseller comarcal Juli Lago (Juli pels amics actuals i Julio pels bells amics de la seva Galícia natal).

Fa temps que podem comprovar com col·lectius culturals de la nostra ciutat, discrepen públicament de l’actual model cultural. Un model cultural que oblida (un oblit en la presencia del govern i en els ajuts econòmics necessaris i merescuts) festes i tradicions pròpies del nostre poble i comarca. Això si, aquest model polític si que te temps i diners per potencia les actuacions de caire multicultural d’altres països que res tenen a veure amb les nostres festes i costums.

Imaginació en experiments culturals fracassats en te força. Ara l’ultima brillant idea la fira de musica. Tant debò sigui una idea genial i funcioni. Que ens carregarem? Imagino que els diners sortiran de restar en un altre lloc. Potser la regidoria de Cultura te una línia de crèdit indefinida? Es cert que el seu vermut de la festa major, de quantitat irrisòria, es paga amb un crèdit extraordinari a càrrec del municipi. Tampoc no dubta en prometre ajudes via Consell i desprès aquestes no arribem, com passa amb les Completes i altres.

Avui no li parlaré de la coral, ja que al seu director no li vull fer perdre uns dies de vacances. El meu company de grup, ja li feu perdre temps en les seves merescudes vacances.

Imagino que la seva manca de temps deu tenir un factor de caire intern de partit. Ens fa dubtar de si esta dins del corrent majoritari d’ERC (amb Puigcercós al capdavant). Certes mocions d’ERC presentades en altres ajuntaments esperàvem veure-les a Cervera, i això no ha passat. Algun dia igual ens explica que forma part d’un dels dos corrents crítics d’ERC, Esquerra Independentista (EI) i Reagrupament.cat (RCat). Ens faria mes il·lusió que fos del RCat, ja que almenys el Sr. Carretero dona la cara i diu les coses pel seu nom.

De la seva política al Consell Comarcal de la Segarra, hem resulta difícil parlar-ne. Al anar al Consell Comarcal, sempre trobes algú que critiqui la seva feina (te molts funcionaris en contra i amb ganes d’explicar-nos les seves gestions). Recomano a la ciutadania que faci la prova. En canvi existeix un tema al que si dedica esforços i temps. Temps i esforços en mirar per vostè i la seva família. Ésser parent seu, aquesta legislatura, ha anat lligat a millores laborals en el Consell Comarcal, això es el que he pogut saber. Casualitat? Cadascú que pensi el que vulgui. Els treballadors i treballadores us en poden fer cinc cèntims del que comento. El president i el gerent del Consell Comarcal alguna cosa haurien de dir. Que alguns no ens vulguin escoltar, no es sinònim de no assabentar-nos del que passa. Potser arribat l’hora de demanar alguna dimissió.

Mateu Figuerola Niubó

Regidor a Cervera, Conseller de la Segarra i President de PxCat

PRESSUPOSTOS DE L’AJUNTAMENT DE TÀRREGA

Josep Maria Gili

El passat dia 29 de juny, es van aprovar el pressupostos del l’any corrent, en el ple i com a grup municipal vaig comentar que ja tocava, i com que sempre ens comparem amb altres ajuntaments amb els mateixos problemes, també vàrem dir que hi ha ajuntaments que estan elaborant el del 2010 i nosaltres encara havíem d’aprovar el del 2009. La tardança per aprovar aquests pressupostos, bé en part, per no saber com tancar la liquidació  de l’any 2008, la qual es va debatre en el  Ple del dia 1 de juny. La conseqüència de no saber com tancar els comptes, bé de la forta davallada en concepte d’ingressos d’obres i construccions i de les plusvàlues que es cobraven en les compra vendes.

No hi vàrem donar suport, ja que creiem que era una crisi mes que anunciada i s’havia d’anar amb peus de plom amb totes les inversions que es volien realitzar, hi no haver de voler-ho arreglar tot, amb la venta de diversos terrenys com podien ser, el de les antigues piscines, que finalment van quedar en unes subhastes desertes ja que ningú vol terrenys ara. Però si s’hagués planificat millor potser haguéssim venut el terrenys un temps abans i llavors si que hi hagués sortit un comprador i l’ajuntament tindria suficient diners per tirar endavant.

També vaig manifestar que no trobem bé, que els sous dels Regidors pugin un 1.6%, l’alcalde en una entrevista a la radio, hi va treure importància, ja que en el seu cas es un increment de  60€/mensuals i al·legant que segons l’agrupació de municipis, a Tàrrega l’alcalde cobra menys de la mitjana, potser si, però congelant-nos el sou, quedaríem molt millor i mes quan hi ha tantes persones al atur i d’altres que fins hi tot, ni atur tenen. Ens van recriminar també, que no haguéssim fet cap aportació al pressupostos, el que passa es que sempre que em fet aportacions o bé opinions, com ho vàrem fer quan es redactava el nou Reglament de Participació Ciutadana i també quan ens van demanar alguna solució, des de la Regidoria de Finances, de com afrontar la crisi, ni tan sols ens van dir si els hi semblaven bé o no les nostres idees, per tant, endavant!!!

A conseqüència de tot plegat, tenim un deute de quasi 3.900.000€, el qual eixugarem acollim-nos a un pla financer,  avalat per un decret de  la Ministra d’economia, en el qual obtindrem els diners que ens fan falta, i els podrem tornar en 6 anys, amb els quals els 2 primers son de carència, que es justament el que queda de legislatura. Casualitat?

El mateix passa amb uns préstecs els quals també han allargat, ara tindrem fins a 16 anys per tornar-los, això si, amb una carència de 2 anys també, i amb el conseqüent augment d’interessos, ja que hi havia préstecs a euribor +0.06 i ara al negociar la durada del préstec les entitats bancàries ens han modificat els interessos hi n’hi ha que arriben al euribor + 1.35, de moment  pagarem menys, però durant molts mes anys, el que fa que a la llarga paguem molt mes. Evidentment també i vàrem votar en contra, ja que aquestes mesures hipotequen el futur econòmic  de la ciutat, i estem convençuts que amb una millor  previsió i gestió financera, no haguéssim arribat a aquests extrems. Bones vacances a tothom.

Josep Maria Gili i Cabestany

Regidor a Tàrrega i Vice-president del Partit per Catalunya (PxCat)

Immigració il·legal i la proposta de nova llei

|Pag. 4|OPINIÓN - 2-07-2009

|OPINIÓ- 1-07-2009

Mateu Figuerola i Niubó

El Partit per Catalunya desaprova la proposta de reforma de la Llei d’Immigració, que ha proposat reformar el Consell de Ministres (llum verda a la quarta reforma de la llei d’estrangeria des de l’any 2000). Aquesta llei no resolt moltes coses i entre elles la immigració il·legal. Ens trobem davant d’una llei que dona mes drets als immigrants irregulars que als legals (una llei que acaba premiant la il·legalitat). Apart la llei envaeix competències de les Comunitats Autònomes i exclou els ajuntaments (principals perjudicats de la immigració il·legal i administració mes propera per a una possible integració de nouvinguts). Amb aquesta llei Espanya serà una porta oberta de bat a bat a la immigració irregular. Tindrem una llei que consolida la immigració il·legal i converteix aquesta forma d’entrada com la millor opció per assolir papers. Tot plegat afavoreix la feina de les màfies. Espanya segueix sense aplicar els controls que manen les directives europees. D’acord amb les dades de CC.OO a Espanya resideix almenys un milió d’irregulars. Si seguim les dades del Eurostat, 464.262 immigrants irregulars arribaren a Espanya al 2008, mentre que a França solament 62.267 i a Alemanya 4.761. Cal destacar, que la llei, converteix el reagrupament familiar en una invasió de nouvinguts. La llei no limita el reagrupament en cadena. Entre el 2002 i el 2008 es reagruparen 500.000 persones i solament 2.500 eren majors de 65 anys. Dins de l’ampliació de drets d’aquesta llei, els fills a partir de 16 anys i el cònjuge o parella de fet reagrupats disposaran de permís de treball de forma automàtica. El govern oblida que la desocupació dels estrangers supera el 28% i l’atur al país arriba al 17,4%. Però portes obertes i mes facilitats a que la xifra de ma d’obra estrangera creixi sense límit. Tot plegat quant a Espanya ja resideix mes de 4,5 milions d’estrangers (legals), es a dir el 12% de la població que viu a Espanya. Cal legislar contra la desocupació i per la evident manca d’integració de molts immigrants. Aquesta proposta no dona resposta als reptes de la immigració il·legal. La proposta de llei no prohibeix les regularitzacions massives i permet que continuí la manca de control i el desordre.

Mateu Figuerola Niubó

President del Partit per Catalunya i regidor a Cervera