Mateu Figuerola i Niubó | President del Partit per Catalunya (PxCat)
|Pag.6|OPINIÓN |25-09-2009
|Pag.4|OPINIÓN-21-09-2009
El Partit per Catalunya (PxCat) vol fer una reflexió sobre tot el que envolta al referèndum fet a Arenys de Munt.
El mes peculiar, de tot plegat, ha estat qui ha fet la convocatòria. Una convocatoria feta per una coalició que integra l’Entesa pel Progrés Municipal. Per entendre-ho parlem de la segona marca d’Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa. Aquesta entesa és el que queda del comunisme i es el mateix que “Progrés Municipal” pel PSC.
El president d’aquesta amalgama anomenada Entesa Municipal és Jordi Fàbrega, membre d’Iniciativa, alcalde de Sant Pere de Torelló i també amb el càrrec institucional de delegat de la Generalitat (triat i designat per aquesta) per a la Catalunya Central.
Tots podem treure les conclusions que vulguem. De fet aquest senyor com a membre d’iniciativa pot promoure el que vulgui. Els dubtes ens vénen quant un alt càrrec de la Generalitat, amb una funció assumida i de fet, relacionada amb els referèndums. Certament, a molts Països del món existiria una incompatibilitat.
Des de PxCat volem evidenciar la barreja entre comunisme i drets dels pobles. A tots ens sona aquesta barreja i sabem que son termes oposats. Mai, el comunisme ha fet avançar cap llibertat. El comunisme ha exercit una perfecta opressió i tancament dels pobles.
Tots sabem que el fet nacional i el dret a l’autodeterminació genera passions i enrenou. I pel comunisme un mètode perfecte de provocar enfrontaments i guerres civils. I aquests no defensen cap dret, aquests imposen la seva dictadura, una dictadura que anomenaran de classe. El nacionalisme entén de nacions i no de classes.
Uns altres que estan confonent son el de CiU. Amb 23 anys de poder, l’autodeterminació no fou ni matèria teòrica. Ara ens parlen de sobiranisme, una nova forma d’estatisme.
Els referendums tipus Arenys de Munt s’estendran com una taca d’oli. Tot i que als d’ERC i als de CiU cal fer-los memòria. Al març de 2007 va fracassa la proposta per convocar un referèndum a Catalunya per la falta d’acord entre ERC i CiU. La iniciativa per impulsar un referèndum sobre la independència de Catalunya no va tirar endavant després que CiU i ERC registressin dues propostes amb la mateixa exigència. Els convergents van acabar per retirar la seva davant la negativa dels republicans per recolzar-los. Mentrestant, CiU no va votar a favor de la proposta republicana perquè incloïa una critica al pacte entre Zapatero i Mas. Al final, la idea d’ERC només va rebre el suport del seu grup, amb el vicepresident Carod al capdavant.
Ara obra foc amb els referendums la segona marca d’ICV-EUA. I ERC i CiU votant a favor als ajuntaments. Per ser mes exactes CiU ho fa segons l’ajuntament que es trobi. Una moció de suport al referendum d’Arenys, fet al Prat de Llobregat tingue l’abstenció de CiU (els tremolaren les cames?). En aquest mateix ajuntament els d’ICV-EUiA votaren en contra, una altra contradicció.
Si aquest referèndum es necessari, el que cal es plantejar-ho al Parlament de Catalunya i cadascú que es mulli. Resultaria curiós veure que diuen els del puny en alt, be a Catalunya el puny i rosa el deixen per la intimitat.
Tot plegat desconcertant, davant de la obscena promiscuïtat civil que, sense escàndol aparent de ningú, porta a contemplar a Joan Laporta departint amb alegre companyonia amb Frederic Bentanachs, un dels fundadors de Terra Lliure, convicte condemnat a diversos anys de presó per la comissió de múltiples atemptats criminals. En fi, tots radiants i feliços com nens amb sabates noves, amb la nova joguina: els referèndums. Perquè n’hi haurà més, molts més, sobretot, a mesura que s’apropin les autonòmiques del 2010. El radicalisme d’Esquerra s’aferrarà a aquests simulacres escènics per tal de seguir disputant a Convergència l’espai del sentimentalisme identitari. I altres tampoc en seran aliens.
Resulta xocant la disbauxa que s’ha generat. Gaudirem d’un seguit de festes pel territori. El nou atractiu turístic de Catalunya, serà la ruta del referèndum (amb inici a Arenys de Munt i fi qui sap a on).
Mateu Figuerola Niubó
President del Partit per Catalunya (PxCat)
