Arxiu mensual: octubre 2009

El saquejador del Palau i la justícia

laveudelasegarra|Pag.6|OPINIÓN |30-10-2009

Fèlix Millet i Jordi Montull

Fèlix Millet i Jordi Montull

Al Partit per Catalunya (PxCat), li sorprèn força veure com el magistrat evita que Millet doni compte de les seves subvencions a la Fundació de CiU.

D’autèntic escàndol públic s’ha de qualificar la decisió del jutge instructor del cas Millet, Juli Solaz, de mantenir en llibertat els dos principals imputats, Fèlix Millet, expresident de l’Orfeó Català i també de la Fundació i el Consorci del Palau de la Música Catalana de Barcelona, i Jordi Montull, l’exdirector administratiu d’aquestes entitats, després de prendre’ls declaració transcorreguts ja tres mesos des del registre que agents dels Mossos d’Esquadra van realitzar a finals del passat mes de juliol al Palau, en funcions de policia judicial.

La societat no pot entendre perquè no s’han adoptat mesures cautelars com demanava la Fiscalia, que ja en altres ocasions havia demanat l’ingrés a presó provisional de tots dos imputats. Ni tan sols s’ha imposat l’obligació del pagament de cap fiança, sense fer cap cas a la petició fiscal i cap cas a les acusacions particulars.

El “cas Millet” es el gran escàndol públic a Catalunya. I mes quant Fèlix Millet s’havia convertit en els darrers anys en un referent de la burgesia catalana, amb una seixantena llarga d’importants càrrecs en tota mena d’institucions, entitats i empreses. PxCat creu que cal anar a l’arrel dels problemes d’incompetència dels poders públics que sofreix Catalunya: la corrupció, resultat del règim oligàrquic familiar català.

Fèlix Millet es membre d’una de “les famílies” que històricament han manat a Catalunya des de fa almenys un segle i amb notòries vinculacions personals i familiars amb l’entramat polític pujolista. Es baralla la possibilitat que les quantitats “desviades” per Millet i Montull superin els 20 milions d’euros, procedents majoritàriament de donacions privades però també de subvencions públiques.

Les informacions periodístiques d’aquestes últimes setmanes han apuntat cap a l’existència d’evidents complicitats polítiques en el “cas Millet”, i que tard o d’hora acabaran sortint a la llum.
A PxCat veiem molt encertat que la Fiscalia recorri davant l’Audiència de Barcelona, i sol·liciti l’ingrés a la presó de Fèlix Millet i Jordi Montull. Estem davant d’una estafa en la qual està clara la malversació de cabals públics.

El Partit per Catalunya considera que Catalunya, com a idea, s’identifica plenament amb el poble català -format per persones concretes- i no amb un concepte abstracte i purament simbòlic de nació al servei de determinats grups d’interessos oligàrquics que actualment defineixen el catalanisme. Malauradament, certes mesures judicials reforcen encara mes la concepció oligàrquica de Catalunya.


Mateu Figuerola Niubó

President del Partit per Catalunya (PxCat)

Pàrquing de l’avinguda de Catalunya (Tàrrega)

nova_tarrega1 Núm. 3307– OPINIÓ| del 29 al 5 de novembre de 2009

Josep Maria Gili

 

Josep Maria Gili

El passat dimarts dia 20, vam tenir una visita a les obres del pàrking. Les obres segons els tècnics van bé, tot i el retard desprès d’alguns imprevistos.

Els imprevistos entre altres han estat, trobar una roca de gran duresa, que el projecte encarregat per l’ajuntament no havia assenyalat i que el que va redactar l’empresa constructora així ho confirmava, ens comentava un encarregat de l’obra.

Ens van informar que a finals de febrer principis de Març estaria acabat. Segons l’equip de govern a l’abril del 2010.

El que si ens va sorprendre, va ser la noticia que ens va donar el Regidor d’urbanisme, quan va anunciar que la licitació per gestionar el pàrquing subterrani no ha rebut cap proposta i que, per tant, ha quedat deserta.

I aquí, ja tenim una de les raons de la nostra abstenció en el pressupostos, perquè, de moment ja no tenim els 500.000€ que els pressupostos tenien incorporats i que l’empresa concessionària ens havien de donar abans d’acabar l’any 2009 ,que de ven segur ja tenien les seves partides, ara veurem com s’ho faran.

Però això no acaba aquí, perquè si desprès d’estudiar d’altres fórmules per garantir

l’ obertura de les instal·lacions en el termini previst, l’equip de govern opta, tal i com ens va dir el Regidor d’urbanisme a explotar el mateix ajuntament la instal·lació. Això voldrà dir que a mes de no tenir els 500.000€ abans nomenats, tindrem també que desembutxacar uns 275.000€ mes,que es el que falta per acabar l’obra del pàrquing , que d’altra banda es molt important ja que es tracta dels accessos al pàrquing.

Tot això sumat, i amb la situació econòmica del nostre ajuntament, creiem que pitjor no pot anar per l’economia targarina.

Josep Maria Gili i Cabestany

Regidor a Tàrrega i Vice-president del Partit per Catalunya (PxCat)

Una reforma de la Llei d’Estrangeria desaprofitada

Alumnes immigrants a l'entrada centre educatiu.

El Congrés dels Diputats va aprovar ahir una nova reforma de la Llei d’Estrangeria, que representa una nova ocasió perduda per regular amb serietat tots els problemes que comporta la immigració il·legal. El Govern no ha preferit una reforma per donar satisfacció a demandes d’interès parcial, en alguns casos legítimes i en altres, impertinents.
El Govern socialista tracta l’estrangeria i la immigració il·legal com a instruments de prejudicis ideològics i d’oportunisme econòmic, com la regularització massiva de 2005, que va permetre als socialistes augmentar en poc temps la població activa ocupada, reduint la taxa d’atur, però a costa de generar una bossa de mà d’obra sense qualificar, concentrada en la construcció i totalment indefensa davant la crisi. El resultat salta a la vista en les estadístiques d’atur i de despesa social. Malgrat l’evidència de la lliçó, el Govern no ha exclòs les regularitzacions massives en el projecte de llei.
La nova reforma tampoc és coherent amb el procés de convergència europea en matèria d’immigració, plasmat en la important Directiva de retorn d’immigrants il·legals aprovada el juny de 2008.
La reforma permet la reagrupació en cadena, reincidir en l’error de tractar la immigració laboral com una immigració familiar i menyspreant la limitació de recursos públics disponibles per absorbir les demandes de serveis que comporta l’establiment accelerat d’immigrants al nostre país. També s’ha ampliat el termini d’internament dels immigrants sense papers a 60 dies-ara és de 40 -, aquesta novetat només servirà per tenir els immigrants 20 dies més fora de la circulació.
La nova llei és una oportunitat perduda per crear un consens d’Estat a llarg termini, per regular la immigració amb rigor i, sobretot, per llançar el missatge que la il·legalitat no és rendible.

Sectorial de Comunicació del Partit per Catalunya (PxCat)

Esquerra es fa enrere amb la supressió de l’impost de successions

logo_cabecera ACTUALITAT SOCIETAT 29-10-2009

Malgrat que havia mostrat la seva intenció de reduir-lo.

Esquerra ha rebutjat l’esmena de CiU que demanava “impulsar, de manera progressiva, la supressió total de l’impost sobre successions i donacions, al llarg d’un període de 4 anys, com a màxim, per tal que s’avanci en una reducció significativa de la tributació de les transmissions, especialment per als patrimonis mitjans de les famílies catalanes, les més perjudicades per aquest impost”.

Esquerra havia mostrat en els dies anteriors la seva intenció de parlar amb CiU per reduir l’impost. ICV i PSOE també han rebutjat l’esmena.

http://societat.e-noticies.cat/esquerra-es-fa-enrere-amb-limpost-de-successions-34240.html

El Parlament català va saber el 2007 de les irregularitats urbanístiques de Santa Coloma però no ho va investigar

Cap grup va prestar atenció a la documentació remesa per la Sindicatura de Comptes.
parlament

Imatge del Parlament de Catalunya

La Sindicatura de Comptes, l’organisme que fiscalitza els comptes de les administracions públiques catalanes, va enviar el 2007 un informe al Parlament català en el qual alertava d’operacions tèrboles en l’exercici de 2003, però cap dels grups polítics va analitzar a fons l’informació ni va demanar que es debatés el seu contingut. També una plataforma veïnal, Gent de Gramenet, va denunciar els abusos urbanístics del consistori i va tractar de frenar l’especulació municipal. Els veïns consideraven “la joia de la corona” d’aquesta trama a la promoció immobiliària Cúbics, un projecte de la constructora Proinosa per construir tres torres amb 250 habitatges que va patir continus canvis respecte al pla inicial sense tornar a sortir a concurs.
Davant les evidències que la trama podria haver estat investigada abans per part del Parlament, el Govern s’ha defensat al.legant que, encara que es podria haver fet més, tampoc la Sindicatura de Comptes ha dut mai aquestes irregularitats davant la Fisclía perquè el Ministeri Públic pogués investigar el cas. Segons afirmen a més, la Sindicatura no es va crear per combatre el frau, sinó per garantir la correcta gestió dels recursos públics.

Sectorial del Barcelonès del Partit per Catalunya (PxCat)

Les detencions de polítics del PSC i CiU per suposada corrupció acaparen totes les portades

vilaweb

acn-28-10-2009

detingutsok_336Barcelona (ACN).- Les detencions ordenades per Garzón per suposada corrupció a Catalunya obren totes les portades dels diaris de dimecres. Així, ‘Público’ destaca ‘Millones de euros volaron desde Santa Coloma al paraíso fiscal de Jersey’; ‘El Periódico’ escull ‘Nou cop a la corrupció a Catalunya’; ‘ABC’ destaca ‘La corrupción alcanza el corazón de los socialistas catalanes y de CiU’; ‘El Mundo’ titula amb ‘Figuras emblemáticas del PSC y CiU unidas por la corrupción’; ‘El País’ opta per ‘Garzón desarticula en Cataluña una trama corrupta ligada al PSC y CiU’; ‘Avui’ diu ‘Garzón irromp a l’oasi’, i ‘La Vanguardia’ opta per ‘Garzón destapa una red corrupta en Catalunya’.

http://www.vilaweb.cat/www/acn/noticia?id=3648487

El president de PxCat visita Verdú (l’Urgell)

Cartell de la campanya “NO al porta a porta”, iniciada a Verdú (cliqueu sobre la imatge per ampliar-la)

Mateu Figuerola i Niubó (president del Partit per Catalunya) ha anat avui a Verdú, per participar amb la sectorial local en la campanya “NO al porta a porta”.

Aquesta campanya esta impulsada per la gent de PxCat a la localitat de Verdú. La campanya neix per expressar la nostra oposició al nou model, un model que vol imposar l’ajuntament. Aquest sistema vol ésser imposat sense diàleg i s’obliden que en altres municipis ha estat rebutjat.

PxCat aposta per la recollida selectiva, però amb el model de contenidors pels diferents materials a reciclar.

També volem posar de manifest que aquest sistema encarira el rebut. Un altre aspecte per opossar-nos i mes quant el sistema no garanteix de cap manera una major eficàcia en el reciclatge.

Sectorial de Verdú del Partit per Catalunya (PxCat)

Espanya és el país europeu amb més atur juvenil

En un dia en què les dades de l’EPA, tot i ser dolents, ens han donat una petita alegria, coneixem una altra dada una mica més preocupant en referència a l’atur juvenil espanyol.

Gent a la porta d’una oficina d’ocupació

Segons dades de l’oficina d’estadística Eurostat, Espanya té el dubtós honor de ser el país amb major taxa d’atur juvenil d’Europa, amb un 39.2%, el que duplica la mitjana de la resta de països, que ronda el 19/8%.
L’estudi d’Eurostat constata que l’atur a Espanya s’acarnissa més amb els joves menors de 25 anys que amb la resta de la població, fins al punt que en l’últim any la taxa d’atur juvenil ha pujat 13 punts.
Després d’Espanya trobem a Lituània (31.2%), Letònia (28.1%). A la cua de la classificació, Àustria i Països Baixos, que, amb una taxa del 10% i el 6.3% respectivament, són els països amb menor taxa d’atur juvenil.
La situació dels joves a Espanya respecte a la feina no és bona. Fa uns dies coneixíem els seus propis testimonis i els problemes que troben per accedir a un mercat laboral que els exigeix una experiència professional que no poden aportar.
Però, més enllà dels que sí que volen treballar, a Espanya és el segon país amb major taxa de joves que ni estudien ni treballen. L’anomenada generació ni ni (ni estudi ni treball) són ja un 14% dels joves entre 16 i 24 anys. Només Itàlia, amb un 18%, supera aquesta dada.

Sectorial de treball del Partit per Catalunya (PxCat)

Hereu proposa al Marroc que els immigrants puguin votar a les municipals

elSingulardigital POLÍTICA -20-10-2009

El Govern espanyol demana que hi hagi una reciprocitat, segons l’alcalde.

L’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, ha proposat que els ciutadans marroquins puguin votar a les eleccions municipals. El Govern espanyol té en ment aquesta possibilitat sempre que hi hagi una reciprocitat i ara el Marroc hauria de fer un nou pas, ha indicat el batlle durant una visita oficial al país africà.
Hereu ha reconegut que estan estudiant la iniciativa amb les autoritats marroquines, però caldria canvis en la Constitució del Marroc. Amb tot, ha admès que una modificació d’aquest tipus “no és fàcil enlloc”.
Després de la reunió amb el primer ministre, Abbas El Fassi, al Palau Reial, han tractat estratègies per integrar als 250.000 marroquins que viuen a Catalunya. 14.000 resideixen a Barcelona.

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2009/10/hereu_proposa_al_marroc_que_els_immigrants_puguin_votar_a_les_municipals_43216.php

Discòrdia a Suïssa per la construcció de minarets

El cartell dels defensors de votar sí a la prohibició de la construcció de nous minarets (minarette.ch)

El cartell dels defensors de votar sí a la prohibició de la construcció de nous minarets (minarette.ch)

La consulta tindrà lloc el proper 29 de novembre i el partit Unió de Centre Democràtic que la promou vol enganxar i distribuir aquest cartell per tot el país. La imatge d’una dona coberta amb un burca i set minarets que travessen la bandera suïssa.

El cartell forma part de la campanya del partit Unió de Centre Democràtic, que defensa que es voti “Sí” perquè es prohibeixi la construcció de minarets a Suïssa. Segons les enquestes la iniciativa es quedarà en això, en una iniciativa, encara que ningú descarta que guanyi adeptes en les pròximes setmanes.

Sectorial d’Internacional del Partit per Catalunya (PxCat)

Cervera hipotecada pel futur

laveudelasegarra|Pag.6|OPINIÓN |16-10-2009

lamanana|Pag.4-5|OPINIÓN-18-10-2009

Estació de Tren de Cervera

Estació de Tren de Cervera

Com a gran titular de primera plana, a la revista la Veu de la Segarra del 2 d’octubre, tenim la gran noticia que Cervera podria tenir tres pasos sota la via del tren. I que l’ajuntament cerverí ja te un avantprojecte i que els tècnics municipals faran un informe. Pel Partit per Catalunya (PxCat) no es una “gran noticia” per Cervera. On ens volen portar els regidors de l’equip de govern de Cervera? Cap a enrere o cap al futur? El futur de Cervera no passa per fer pasos soterrats. Encara que els passos siguin per vehicles i per peatons. En primer lloc aquest passos soterrats acaben essent un cau de porqueria. Uns llocs amb alta inseguretat. Tal com van les coses a Cervera, la inseguretat es cada dia pitjor (les estadístiques poden dir el que vulguin, però la seguretat es una percepció que tenim la ciutadania en funció de molts factors).

A part, hem de parlar de la gran divisió cada dia mes gran de les “dos cerveres” la nord i la sud. Dividides per la famosa via del tren. Ja es hora de mirar al FUTUR d’una vegada. El nostre alcalde i companyia (equip de govern de Cervera) diu que soterra la via del tren es inviable i d’un alt cost. Jo no ho crec pas així. Quant costaran els pasos fets i per fer? Molts milions d’euros! Peró esclar, que ens importa si de moment paga ADIF (empresa que gestiona les infraestructures de RENFE), aquesta gran cagada. Quant tinguem un alcalde i un equip de govern com cal, com podran demanar a ADIF que soterri la via del tren? Si s´hauran gastat una milionada fent pasos soterrats.

En fi cap enrere com els crancs. Quant la lògica i el sentit comú ens diuen que el que cal es fer un passeig damunt la via del tren. Unir les dos “cerveres” en una de sola. Podria esser una nova opció per fer el mercat del divendres i una bona festa major (no com la d’aquest any). Seria una zona en la que no caldria molestar a ningú, no caldria tancar carrers al centre de la ciutat i donaria vida a les botigues del centre (les qual estant molt fartes dels talls de transit).

Soc regidor, a l’oposició, de l´ajuntament de Cervera ja fa mes de sis anys i la veritat que un se sent desenganyat de formar-ne part. Quant passo pels carrers la gent hem paren i hem pregunten coses de l´ajuntament. I mes aviat amb vergonya, els i tinc d’explicar que soc de l’oposició. I per si no ho sabem, el govern te per lema: “que a l’oposició ni aigua”.

Aquest es el futur de Cervera que volem?

Mateu Figuerola Niubó

President del Partit per Catalunya (PxCat)

El Partit per Catalunya (PxCat) expressa el seu suport a l’Associació per a la reforma de l’impost de successions a Catalunya

laveudelasegarra|Pag.6|OPINIÓN |23-10-2009

Subscrivim el Manifest sobre l’impost de successions i donacions a Catalunya

El Partit per Catalunya (PxCat) vol expressar el seu suport a l‘Associació per a la reforma de l’impost de successions a Catalunya. PxCat subscriu i comparteix el Manifest sobre l’impost de successions i donacions a Catalunya (que promou l’esmentada associació)

El nostre partit dona suport a les accion dirigides a aconseguir la reforma de l’Impost de Successions a Catalunya per tal d’equiparar-lo al de la resta de Comunitats Autònomes de l’Estat Espanyol

Es un expoli, que a Catalunya es pagi per l’impost de successions pràcticament 100 vegades més que a la gran majoria de Comunitats Autònomes d’Espanya

Volem expressar el nostre rebuig al tracte fiscal que la Generalitat de Catalunya dona a les herències, que es abusiu en el seu càlcul, confiscatori en la recaptació i que representa un greuge comparatiu en el tracte fiscal quan el contrastem amb l’aplicació del mateix impost a la majoria de Comunitats Autònomes

A PxCat demanem que s’escolti als que insten a arreglar aquesta discriminació. Entre ells el Defensor del Pueblo

Comitè Executiu del Partit per Catalunya (PxCat)

MANIFEST sobre l’impost de successions i donacions a Catalunya

Imatge de la campanya de l'Associació per a la reforma de l'impost de successions a Catalunya.

Imatge de la campanya de l'Associació per a la reforma de l'impost de successions a Catalunya.

Un pederasta de Cervera, impune al ser expulsat al seu país abans del judici

segrecom COMARQUES 8-10-2009

Va confessar que sentia atracció “cap a nenes” i que havia fotografiat nua la seua fillastra.

M.A.M./J.G. | Cervera

Un pederasta de Cervera que va reconèixer que sent “atracció per nenes” i que ha abusat de diverses menors no podrà ser jutjat perquè ha estat expulsat al seu país (Hondures) abans del judici. Un jutjat de Cervera el va deixar en llibertat i va autoritzar el Govern perquè l’expulsés. La fiscalia ho va recórrer i va demanar presó, però quan el recurs va arribar a l’Audiència, el pederasta, que podia enfrontar-se a una petició de 19 anys de presó, ja era al seu país.

La justícia no podrà asseure al banc dels acusats un veí de Cervera acusat de pederàstia perquè el Govern central l’ha expulsat d’Espanya abans de la celebració del judici, en què podria haver-se enfrontat a una pena de fins a 19 anys de presó. El jutjat de Cervera que va instruir el cas va deixar en llibertat l’imputat, encara que en la seua declaració judicial aquest va reconèixer que sentia “atracció de caràcter sexual cap a nenes menors d’edat”.

També va confessar haver fet fotografies del cos nu de la filla menor d’edat de la seua companya sentimental. Malgrat això, el jutjat d’instrucció número 1 de Cervera va ordenar la seua posada en llibertat i el seu ingrés en un centre d’internament d’estrangers de Barcelona. Després, el Govern central, en un tràmit inusualment ràpid (20 dies), el va expulsar al seu país natal, Hondures. Quan la fiscalia de Lleida va recórrer la llibertat de l’acusat, aquest ja es trobava de tornada al seu país. Després, l’Audiència de Lleida va reconèixer que es podria haver ordenat el seu ingrés a la presó “per garantir la seua presència en el judici i evitar el risc de reiteració delictiva”, però llavors ja no era a Cervera.

Els fets es remunten al passat mes de febrer. Els Mossos d’Esquadra van detindre un veí de Cervera de nacionalitat hondurenya per tindre fotografies pedòfiles al telèfon mòbil i a l’ordinador. En la seua declaració judicial, l’acusat va sorprendre els agents amb una detallada explicació de les seues “atraccions sexuals”.

Va reconèixer que havia fotografiat la filla de la seua companya sentimental de cintura cap avall. Va guardar les fotografies a l’ordinador, on van ser vistes per altres persones sense el seu permís. També va confessar que en algunes ocasions havia dut a terme “tocaments externs i perifèrics a algunes menors”. I, finalment, va dir que havia guardat algunes fotografies “de contingut pedòfil” al seu ordinador que havia aconseguit d’Internet.

Però malgrat aquesta extensa confessió, el titular del jutjat d’instrucció número 1 de Cervera el va deixar en llibertat. Immediatament, la fiscalia de Lleida ho va recórrer i va sol·licitar el seu ingrés a la presó. I ho va fer considerant que l’acusat podria haver comès fins a quatre delictes diferents: dos delictes d’abusos sexuals (de dos a tres anys de presó cada un); un delicte d’utilització de menors per a l’elaboració de material pedòfil (amb penes de quatre a vuit anys de presó); un delicte de descobriment i revelació de secrets (fins a quatre anys de presó) i un delicte de possessió de material pedòfil (fins a un any de presó). Però quan el recurs de la fiscalia va arribar a l’Audiència de Lleida, l’acusat ja es trobava a milers de quilòmetres de distància. El passat 5 de març, l’imputat va ser expulsat al seu país. De fet, va poder ser repatriat perquè era en un centre d’estrangers, ja que a la presó, per a l’expulsió la llei obliga que la possible pena sigui inferior a 6 anys. L’Audiència afirma en una resolució que “el jutjat instructor pot adoptar les mesures que estimi necessàries en el cas que l’imputat torni de nou a Espanya”. Probablement no ho farà mai, ja que es podria enfrontar a una petició de fins a 19 anys de presó. Mentre, els Mossos miren de recuperar el material pedòfil de l’ordinador de l’acusat. De fet, bona part de la incriminació només pot sustentar-se en les seues pròpies declaracions. Però el cas quedarà impune.

http://www.segre.com/index.php?id=225&no_cache=1&tx_ttnews[tt_news]=51413&tx_ttnews[backPid]=199&cHash=c6a1790d88

Toda una generación de españoles trabaja instalada en la precariedad laboral

20minutos

| ESPAÑA

El peso de los salarios en relación con el PIB lleva años disminuyendo. La temporalidad en España siempre ha estado en el 30%.

    Manifestación este miércoles en Oviedo con el lema "Por el trabajo decente, seguro y con convenio". (Imagen: J. L. Cereijido / EFE)

    Manifestación este miércoles en Oviedo con el lema "Por el trabajo decente, seguro y con convenio". (Imagen: J. L. Cereijido / EFE)

    J. M. L. G / D. R.. 08.10.2009 – 02.45 h

    Este miércoles se reclamaba en 385 actos en todo el mundo un trabajo decente. Durante los últimos meses se habla continuamente en España de flexibilización laboral, del futuro de las pensiones y de contención salarial, como, también este miércoles, reclamaba el secretario de Estado de Economía, José Manuel Campa. Pero en los últimos quince años (el periodo que abarca una generación en términos sociológicos) se ha producido un retroceso importante en materia de derechos laborales y protección social, según revelan varios estudios.

    En 1994, el PSOE aprobó la ley que validaba las empresas de trabajo temporal. Para entonces, la temporalidad laboral en España ya había superado el 30%, según la Encuesta de Población Activa del Instituto Nacional de Estadística (INE).

    El grueso del incremento del paro proviene de contratos que no fueron renovados

    Durante años fue imposible bajar de esa tasa. Hasta que empezó la crisis: en el segundo trimestre de 2008 se situó en el 29,4% y ahora está en el 25,2%.

    El motivo no es una mejora de la estabilidad laboral, sino que el grueso del incremento del paro ha provenido de contratos con fecha de caducidad que no fueron renovados y, por tanto, no supusieron indemnización por despido para los afectados.

    Las ganancias, para las empresas

    No es el único inconveniente. También se ha producido un descenso de los salarios. Así, en el conjunto de la zona euro, el peso de los salarios (incluyendo las cotizaciones, la contribución a las pensiones y los impuestos) supone unos cinco puntos menos que hace quince años sobre el total del PIB.

    Esta cifra, recogida por el Observatorio Social de España, de la base de datos macroeconómicos de la Comisión Europea, demuestra como las ganancias fruto del crecimiento económico han revertido mucho más sobre las empresas (que obtuvieron un incremento de sus beneficios del 33,2% entre 1999 y 2006), que sobre los trabajadores. Los beneficios de las empresas españolas crecieron en ese periodo un 73%.
    A vueltas con los salarios

    En plena jornada de reivindicación de un trabajo en el que “los derechos son protegidos y que cuenta con remuneración adecuada y protección social”, el secretario de Estado de Economía, José Manuel Campa, pidió en el Congreso que la evolución de los salarios refleje la situación económica y no ocurra como en 2007 y 2008, “que crecieron sustancialmente más que la inflación”.

    Los sindicatos respondieron que, cuando la media salarial son 1.000 euros, el problema no son los sueldos. Salieron también al paso de la petición de flexibilización laboral que en la víspera había hecho el gobernador del Banco de España, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, al que acusaron de carecer de ideas.
    ¿Sabías que…

    …hay siete países de la UE que no fijan un salario mínimo interprofesional? …El gasto en protección social en España es un 29% inferior a la media en la zona euro? …Según Adecco, en diciembre, tres de cada diez nuevos parados en la UE serán españoles? …Según la Confederación Sindical Internacional, el 80% de la población mundial no cuenta con ninguna red de seguridad social? …Se calcula que la economía sumergida española era en 2008 el 23% del PIB? …En la UE, el 41% de los trabajadores entre 15 y 24 años tienen un contrato temporal? … Los españoles que creen trabajar en una situación estresante han pasado del 26% al 43% en 15 años?

    http://www.20minutos.es/noticia/536748/0/