Demana a la víctima de presumpte assetjament que retiri la denúncia “per no crear un conflicte social”.
La socialista Judit Alberich
L’alcaldessa de Cunit, la socialista Judit Alberich, va frenar la detenció de l’imam imputat per amenaçar, coaccionar i calumniar presumptament a una musulmana moderada que treballa com a mediadora cultural al municipi després que aquest tractés d’agredir a la dona, segons informa El País .
El president de l'associació islàmica de Cunit, Abderraman El Osri
La presumpta campanya de l’imant, Mohammad Benbrahim, perseguia que Fatima Ghailan perdés la feina per no portar vel i relacionar-se amb espanyols no musulmans, segons la instrucció judicial.
L’alcaldessa va demanar a Ghailan que retirés la denúncia contra l’imam i els altres tres membres d’aquesta comunitat-la dona i la filla de l’imant a més del president de l’Associació Islàmica de Cunit, també imputats per coacció i calúmnies.
La comunitat musulmana no s’integra i no vol integrar-se.
Així conviuen els musulmans al nostre país per més que des del govern intenten posar remei i ignorar aquesta situació, el cert és que si la integració amb un col·lectiu que pràcticament no tenim res en comú ja és complicada de per si, a aquest handicat hem d’afegir l’amenaça d’invasió que plana entre nosaltres com una maledicció, la possibilitat d’una convivència pacífica és inexitent. Els pocs musulmans que intenten sortir del gueto i opten per integrar-se i adoptar els nostres costums es troben amb les amenaces de l’imam de torn, o bé amb el menyspreu dels seus propis ciutadans.
El més preocupant és que ja des de nens i malgrat compartir escola amb els nacionals, marquen la seva deferència aïllant-se del conjunt i formant el seu propi grup, per salvaguardar la seva pròpia identitat i que no es perdi en el camí entre tant infidel impur, suposem.
No us sembla estranya l’actitud de la progressista alcaldessa del PSC? De què té por? Als ciutadans sols es queda demanar la seva dimissió irrevocable.
Sectorial del Baix Penedès del Partit per Catalunya (PxCat)
|Pag.6|OPINIÓN | 22-01-2010
Partit per Catalunya (PxCat) considera lògic comprovar el sorgiment d’algunes friccions relacionades amb la immigració quan encara no hem deixat enrera el tram més dur de la recessió i qui sap si perilla l’estabilitat social d’aquest país. De fet, un dels exemples ha saltat a Catalunya, on l’equip municipal de Vic – “l’alcalde de CiU compta amb el suport del PSC i d’ERC-”, pressionat per la realitat, planeja negar l’empadronament als immigrants sense papers, en situació irregular. L’assumpte és jurídicament complex però diàfan en termes polítics, encara que en el fons hi hagi una inevitable contradicció: la Llei de Règim Local obliga tots els estrangers a empadronar-se, encara que la llei d’estrangeria imposa l’expulsió a l’estranger que es trobi «irregularment en territori espanyol “o treballi a Espanya” sense permís de treball o autorització administrativa prèvia ». El significat d’aquesta aparent paradoxa és evident: pel Partit per Catalunya (PxCat) la solució es diu expulsió i pel govern central la solució porta el nom d’empadronar amb l’assistència sanitària gratuïta, educació per als seus fills gratuïta, ajudes socials, etc.
ACTUALITAT POLÍTICA 21-01-2010
