Vladimir Putin i Dmitry Medvedev declaren una lluita sense treva contra els terroristes, per les explosions en trens urbans russos
MOSCOU, RÚSSIA .- El Govern rus va informar que milicians que operen a la frontera entre el Pakistan i l’Afganistan, relacionats amb Al-Qaida, van poder haver ajudat a perpetrar els atemptats amb bomba que van causar el dilluns la mort de 38 persones, a Moscou.
Dues dones suïcides van atacar estacions del metro de la capital russa, i “segons les dades preliminars, els atemptats van ser comesos per grups terroristes que tenen relació amb el Caucas Nord”, va dir Aleksandr Bortnikov, cap del Servei Federal de Seguretat.
Funcionaris russos assenyalen que els insurgents al Caucas Nord, que inclou a Txetxènia, Ingúixia i Daguestan, tenen llaços amb Al-Qaida.
Aquest tipus de kamikazes són conegudes com “vídues negres”, perquè solen ser dones de guerrillers islàmics txetxens abatuts.
Pistes apunten cap islamites del Caucas
El cop rebel clavat al Govern de Moscou, va deixar 38 persones mortes en un doble atemptat amb explosius, ahir al matí al metro de lacapital, va ser atribuït per les autoritats russes a dues dones kamikazes vinculades a grups insurgents islamites del Caucas Nord.
Segons l’últim balanç del Ministeri de Situacions d’Emergència, els atacs van deixar 38 víctimes i almenys 64 ferits. El nombre de baixes no inclou les dues dones que es van immolar, va precisar.
Una font en el si dels serveis de seguretat va indicar a l’agència Interfax que la identitat de les dues suïcides i de les altres dues dones que les van acompanyar fins al metro abans de les explosions, havien estat establertes gràcies als vídeos de vigilància.
Aquestes dues dones, així com un tercer possible còmplice-un home-són buscats per la Policia, segons la mateixa font.
Els atacs, en què es va utilitzar ciclonita, explosiu preferit per la guerrilla separatista txetxena, van tenir lloc en hora pic quan el metro de Moscou portava a diversos milions de persones als seus llocs de treball.
El portaveu del Centre Musulmà a Moscou, Shafig Pshijachev, citat per l’agència Interfax, va demanar no vincular els atemptats terroristes amb l’Islam, això, tot i que les autores dels atacs van acompanyar els seus actes amb consignes islàmiques.
Les explosions es van produir amb menys d’una hora de diferència en les cèntriques estacions de metro Lubyanka i Park Kultury.
L’Ajuntament de Moscou va declarar per aquest dimarts una jornada de dol a la capital, mentre el Govern va anunciar ajudes i compensacions a les famílies de les víctimes mortals i als ferits.
Els dirigents russos van reaccionar vivament després d’aquests atacs. El primer ministre Vladímir Putin, que va interrompre un viatge a Sibèria, va prometre que “els terroristes seran aniquilats”.
El president Dmitry Medvedev va condemnar en els mateixos termes aquests actes: “No tinc cap dubte: els trobarem i seran aniquilats”, va declarar a la nit a l’estació del metro Lubianka, després d’haver dipositat una corona de roses al lloc del drama.
A Nova York es prevenen
Les conseqüències de la massacre van creuar l’Oceà Atlàntic.
L’Agència de Transport de Nova York va anunciar ahir la seva decisió d’augmentar la seguretat en el sistema com precaució després dels atacs a trens a Moscou.
Mentre que la cap de la diplomàcia nord-americana, Hillary Clinton, en una entrevista amb la televisió canadenca va afirmar que els terroristes són “l’enemic comú” i “ja sigui al metro de Moscou, el metro de Londres, un tren a Madrid o un edifici d’oficines a Nova York (11 setembre 2001), enfrontem al mateix enemic “.
“Penso que hi ha una connexió entre la majoria de les activitats terroristes que es veuen el món”, va afirmar, destacant que “ens encoratgen els uns als altres, intercanvien coneixements, explosius, informació”.
TELÓ DE FONS. La Jihad dels separatistes
Les 38 víctimes innocents del metro de Moscou són un recordatori pel Govern de la Federació Russa que té comptes pendents amb les comunitats islamites que van exigir la seva separació quan va col·lapsar-se l’antiga Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, fa dues dècades.
El conflicte separatista del Caucas Nord va detonar en la guerra de Txetxènia de 1994 a 1996. I d’aquí es van desencadenar aixecaments en regions com Daguestan, Ingúixia, Karbardia-Balkària, Karatxai-Cherquesia, on l’Islam és la religió imperant.
El que va començar fa dues dècades amb grups guerrillers de caràcter islamita radical que buscaven desprendre’s del braç de la mare Rússia, és ara per ara la posada en marxa d’un projecte nacionalista que pretén instaurar un sistema de califat caucàsic, el qual s’ha vist en els recents anys apadrinats per xarxes terroristes tan cèlebres i letals com Al-Qaida.
Les dones suïcides de les estacions del metro de Lubyanka i de Park Kultury, són una resposta dels separatistes a les accions del Govern. Una advertència que res aturarà els que lluiten, lliurant la seva vida, per una cosa que anomenen llibertat de decisió i de religió.
Només el 2009, el Ministeri de l’Interior de Rússia víctima a 230 guerrillers, entre ells diversos caps de filiació islàmica al Caucas Nord.
Sectorial d’Internacional del Partit per Catalunya (PxCat)
