Els treballadors, segueixen sent un any més, els mes perjudicats

Davant d’aquest Primer de Maig, un any més, l’objectiu del Partit per Catalunya és promoure els interessos morals i materials dels treballadors catalans, els quals representen el gruix de la població d’aquest país. El poble treballador és el principal perjudicat per l’actual política econòmica, de manera que l’esmenta’t tema es un dels eixos prioritaris. Entenem que els nostres governants actuals són incompetents i que ens han portat a una crisis mai vista. Una crisis que esta destruint de forma galopant els llocs de treball. Essent els principals perjudicats d’aquesta crisi els treballadors.

Sota el concepte de treballadors catalans, incloem no sols els obrers (industrials), sinó en general els ciutadans del país que, per a poder sobreviure, han de contractar la seva força de treball a canvi d’un salari (empleats de serveis, funcionaris, professionals), així com també els petits propietaris (botiguers), empresaris autònoms i camperols que treballen en el seu propi comerç o parcel·la de terra amb l’ajut de familiars. També considerem treballadors els empresaris que contracten mà d’obra autòctona en condicions laborals dignes. El treball és un concepte polític, no merament econòmic. Els treballadors així comptabilitzats sumen la immensa majoria del poble català i en constitueixen el nucli essencial i la clau de la seva continuïtat històrica. La fidelitat al poble català equival, per tant, en primer lloc, a la lluita per millorar la situació laboral i la reproducció demogràfica dels treballadors, orientació que guia les polítiques del Partit per Catalunya.

La principal línia programàtica del Partit per Catalunya referent a la classe treballadora no pot ser una altra que la potenciació de la natalitat , la qualitat de vida, el reforçament de la institució familiar, aconseguir una política d’immigració raonable , l’abaratiment de l’habitatge, l’impuls legal a favor de l’estabilitat laboral i la redistribució fiscal en benefici de la gent de casa mitjançant un sistema d’ajuts específics per als ciutadans del país .

Sectorial de treball del Partit per Catalunya (PxCat)

Mocador i depressió

|Pag.6|OPINIÓN | 14-05-2010

El Partit per Catalunya (PxCat), vol fer reflexionar a la ciutadania al voltant de la nena expulsada de classe a l’Institut Camilo José Cela de Pozuelo de Alarcón (Madrid) per portar vel “té una depressió i corre el risc de ser hospitalitzada, ha assegurat el seu pare”. Déu n’hi do.

Un pare (president de la Asociación de Jóvenes Musulmanes), que sortia amb un somriure satisfet a les fotos del diari Abc, es veu que “ha mostrat la seva preocupació per la salut de la seva filla per la «pressió» que ha patit els últims dies, després de veure’s apartada de l’aula per portar hijab”. De la mare, per cert, no en sabem res. Potser a la dona no li interessen els assumptes relacionats amb l’educació de la seva filla o potser és que les qüestions relacionades amb els mitjans de comunicació les porta el pare en exclusiva?

Ara bé. Amb tots els respectes. Si la menor, quan va decidir (suposem que va ser ella, lliurement, qui ho va decidir) saltar-se les normes que hi havia a l’escola, no va preveure el que passaria, és que és burra. Però, i què es pensava? Que l’aplaudirien? Que li dirien “Va… farem una excepció…”. Si t’apuntes a una escola que paguem entre tots perquè és pública i en aquesta escola la norma diu que els alumnes no poden dur el cap tapat, ja pots imaginar-te que si a mig curs te’l tapes, els professors hauran de fer alguna cosa amb tu. I si resulta que quan t’aïllen dels companys perquè no compleixes la norma com ells t’agafa una depressió, potser és que ets massa jove per convertir-te en màrtir religiós. I potser t’hauries d’esperar a ser més madura per prendre aquesta decisió. O això o apuntar-te a una escola privada on et deixin dur mocador i fins i tot burca. El pare de la noia hauria de pensar si la seva filla, que diu que ha pres aquesta decisió lliurement, és de veritat madura per dur-la a terme. Dic el pare perquè la mare, com dèiem, no se sap què pensa ni on és.

Potser és una simple casualitat però el cert és que en poc menys de dues setmanes les provocacions per part dels musulmans no cessen, primer un grup de turistes austríacs, van intentar amb traïdoria i molt ben coordinats pregar a la Catedral de Còrdova tot i estar prohibit, de moment no han aconseguit avançar en els propòsits que no són altres que pressionar perquè la Catedral sigui d’ús compartit, en tot cas tots els que coneixem la història de l’Islam estem al corrent que l’ús compartit és impossible, la intenció és apoderar-se de la Catedral pregant dia i nit fins que els cristians farts decidim prescindir del seu ús.

I la nena del vel ha intentat pressionar els membres del Consell Escolar pretenent que canviïn els estatuts. El seu pare president de la Asociación de Jovenes Musulmanes, en comptes de fer raonar, amenaça de continuar la seva guerra provocativa als tribunals. El veritablement important és imposar els seus costums per les bones o per les males al nostre país, si cedim avui amb el vel, demà serà el burca, i demà passat qui sap … el que ens espera, el cas és comprovar el límit de la nostra tolerància per islamitzar les nostres institucions, i tot això passa sent minoria, Què passarà d’aquí a pocs anys?

Mateu Figuerola Niubó

President del Partit per Catalunya (PxCat)

I si parlem de la societat xinesa?

|Pag.6|OPINIÓN | 30-04-2010

El Partit per Catalunya vol posar de manifest la seva preocupació pel que passa, d’ençà uns anys venim veient com als nostres carrers la societat xinesa crea negocis, que des de el punt de vista dels comerciants d’aquí la seva presencia es devastadora. PxCat no creu que muntar un negoci que es basi en una cultura diferent a la que hi ha aquí sigui dolent, el problema surt quan aquest abunda o excedeix en superfície. Al barri de l’eixample de Barcelona es conten uns 400 negocis xinesos, aquesta gent tenen un xip diferent a la resta d’immigració que ve al nostre país, la majoria d’ells de forma irregular, no venen a treballar per empreses nacionals, sinó a muntar el seu propi negoci dins d’una complexa xarxa familiar. Formen empreses que a poc a poc, barri a barri es van menjant les botigues i negocis de tota la vida, i com si de un dominó es tractés van prenent els negocis locals i tradicionals amb els seus preus i horari al públic. Recordem que primer varen començar amb els restaurants, seguidament amb les botigues de roba, les de tot a 100, perruqueries, bars tradicionals… Els diversos escàndols que cada dos per tres surten en els mitjans de comunicació demostren varies coses: la baixa qualitat dels seus productes, l’ineficient control que passen aquests productes en entrar a Europa, la xarxa mafiosa amb tràfic de persones, material pirata, prostitució, esclavatge, etc. A part de no venir a treballar per les empreses nacionals tampoc donen treball a la gent local. Fet que ja es habitual en altres negocis de diferents nacionalitats que volen vendre la imatge d’integrats i màrtirs d’una societat encara racista, quan no son més que ”gettos i gettaires rentables” a costa de la gent d’aquí i gent que vol conèixer el producte català (com poden ser els turistes). Aquest fenomen en una ciutat gran es podria absorbir si la quantitat d’aquests establiments fos moltíssim menor a la dels autòctons, ja que tindria un poder d’absorció. Avui la societat autòctona esta saturada per la immigració, que no és més que el resultat i el resum d’aquest problema. Però si busquem l’arrel del problema podem trobar-nos en que la petició de mà d’obra barata, els preus abusius per llogar locals, la baixa qualitat de la feina amb relació al sou, la tendència que tenen els autòctons en buscar el producte de menor preu així com menor qualitat, en lloc de buscar productes de la terra, és sens dubte aquest caràcter el que contribueix a aquestes onades immigratòries i l’ineficient control de les fronteres. I amb els actuals governants, que prefereixen mirar cap a una altra banda tota la legislatura, malament anem. Això si, ara que s’apropen les eleccions tots el partits compartiran el missatge de PxCat, però alhora de governar patiran d’amnèsia quatre anys mes.

Mateu Figuerola Niubó

Regidor a Cervera i President del Partit per Catalunya (PxCat)

Integrisme islàmic a la porta de casa

|Pag.6|OPINIÓN | 24-04-2010

Amb el pretext del respecte a la llibertat de religió s’inculquen valors de guerra santa, de violència, de domini i de conquesta de l’islam. Valors en absolut compatibles ni amb la llibertat ni amb els drets humans ni, per descomptat, amb la nostra legislació.

Impunement, tolerats i fins i tot pagats amb fons públics. I aixo el Partit per Catalunya (PxCat) ho vol possar en coneixement de la ciutadania. Segons el Govern, la població immigrant musulmana arriba a la xifra de 767.000. Sembla baixa. Només a Catalunya, segons l’Institut Nacional d’Estadística, hi ha més de 400.000. I només el 4% seria islamista radical. Els percentatges ho aguanten tot. El 4% representa ni més ni menys que 27.000 persones que defensarien tesis salafistes i Wahab, que passen per l’assassinat del infidel i de la resta dels musulmans, per cert, tinguts per apòstates, en aquests temps en què els musulmans estan sense califa. Algú ha de donar explicacions de per què s’ha permès la presència d’aquesta gent entre nosaltres i per què se’ls finança amb els nostres impostos. És tremendament irresponsable el que ha fet el PSOE i el PP, generant un problema que ja va tenir conseqüències catastròfiques l’11 de març de 2004, en un atemptat perpetrat per immigrants acollits entre nosaltres. I els atemptats que s’han evitat, com el que tenien previst al Metro de Barcelona o al Corte Inglès de Princesa. Cal saber el que significa practicar l’islamisme, el que s’ensenya a les mesquites, el que diu L’Alcorà, en el qual es fa una contínua apologia de l’odi, la violència i el genocidi. Algunes cites: “Mateu-los allà on els trobeu” (Azor II, aliya 187). “Mateu-los fins que la idolatria no existeixi i estigui en el seu lloc la religió d’Al là”. (Azor II, aliya 189). “Les pitjors bèsties, davant Al·là, són els infidels”. (Azor VIII, aliya 57). “Maleïts on sigui que es trobin, seran agafats i assassinats sense pietat, segons el costum d’Al·là amb aquells que els van precedir”. (Azor XXXIII, aliya 61). Evidenment és una ideologia excloent i el mes greu que la islamització es desenvolupa depredant als contribuents, contra els que, curiosament, es predica a les mesquites. Som una societat permissiva i potser poruga i atemorida que no vol veure. Prefereix embolicar en mantres de tolerància i bon rotllo davant qui des de la intolerància pretenen imposar les seves doctrines i en absolut respecten ja no uns costums sinó uns valors i uns principis, els esmentats de llibertat i drets humans, als que amb tant patiment al llarg de la història ha costat arribar. Els detalls i els símptomes són creixents. A Girona apareix un “tribunal islàmic” que condemna a mort una dona per haver tingut relacions amb un “infidel”. Per tot arreu els imants prediquen la violència, de vegades escriuen llibres de com aplicar-se a la dona, o arriben organitzats com a turistes per protagonitzar altercats a Còrdova. S’imaginen vostès la reacció si un grup de cristians pretengués resar en una mesquita d’Istanbul o de Fes? I no diguem ja en qualsevol lloc de l’Aràbia Saudita!. La pràctica de la religió musulmana per part d’un milió de fidels que habiten al nostre país no està en qüestió. Que un grup de fanàtics pretenguin acabar amb la nostra civilització, el nostre esquema de principi i valors és una cosa ben diferent. PxCat demana a la societat ha de desperti i la a policia actui. Com més aviat millor i abans que no sigui massa tard.

Mateu Figuerola Niubó

President del Partit per Catalunya (PxCat)

Espanya compta amb més de 100 mesquites on es difon l’islamisme radical

Els nens reben la mateixa formació que en les madrasses afganeses.

El diari El Mundo informa a la seva edició de diumenge (4/4/2010) que a Espanya hi ha escoles alcoràniques rigoristes en què els nens reben una educació idèntica a la que s’administra a les madrasses de l’Afganistan o Pakistan. Els menors reciten de memòria l’Alcorà, són educats per al compliment estricte de les normes inspirades en la vida del profeta i escenifiquen l’aprenentatge de la mateixa manera que a la resta dels centres d’estudis dels seus homòlegs asiàtics, clavant els genolls mentre es colpegen el front amb el terra.
Les Forces de Seguretat tenen quantificades 900 mesquites al nostre país, de les quals 90 són tabligh i unes 30 d’elles compten amb escoles rigoristes.

Altres 50 mesquites són salafistes. En concret, un 10% dels oratoris que hi ha a Espanya són radicals.

Sectorial de comunicació del Partit per Catalunya (PxCat)

A Cervera ja és massa tard, i no han fet res de res

|Pag.6-7|OPINIÓN | 09-04-2010

Mateu Figuerola Niubó | Regidor a Cervera i President del Partit per Catalunya (PxCat)

Les combinacions de la democràcia municipal al presentar-se 8 partits van donar lloc a que la representació de l’ajuntament de Cervera resultes un escenari atomitzat en el repartiment de regidors. A les municipals 2007 hi va haver uns que van guanyar com nosaltres i el SiF, ni hi va haver que van perdre i uns altres van aguantar l’ensopegada amb prou feina. Alhora de triar l’alcalde vam veure oportú donar-li a l’alcalde actual el nostre suport però ens en hem cansat i no només nosaltres.

Té tics excessivament funcionarials, això no es una escola de primària, això és un ajuntament. Pot ser vol ocupar el seu temps de dedicació exclusiva de mes de 55.000 € orquestrant pel·lícules burocràtiques. La burocràcia se la van inventar els grecs perquè tothom tingues les mateixes possibilitats davant el tracte amb l’administració, però es que aquí en fem un gra massa.

El POUM s’està retardant més del que cal i no es què sigui la gallina dels ous d’or però ben fet pot ésser una font d’ingressos important. I mal fet, com cada cop pinta mes el plantejament actual, ruinos per la majoria.

L’alcalde està massa concentrat en el Pla de Barris i dubtem què això ho porti degudament assessorat. Ho diem perquè té un “lastre” urbanístic de la manera d’actuar políticament del passat recent, això és una gran errada. Senyor alcalde, miri…, es va demanar què es doni el nom d’una plaça, a nom de Joan Salat Tarrats E.P.D. (segurament què nosaltres hi estarem d’acord si ens demanen parer) però de vostè i del seu cap de llista anterior mai ningú en demanarà cap, aquesta és la diferencia, l’explicació es que un tenia mà esquerra què no vol dir ser d’esquerres i vosté no. Busquis bons assessors, els què té el porten per mal camí. Ahh!! i de l’anterior desmarqui-se’n.

Vostè té sort que li ha pres la mida al seu 1r tinent d’alcalde el Carcasona, que li apaga els focs, com en els pressupostos, en els preus de les obres del carrer Major, en el tema de la passió, quant vostè va a la Casa Caritat Mare Janer o a l’Hospital Mare Güell i quan gira cua el foten a “caldo” i qui ha de apagar els focs es un altra vegada el senyor Carcasona, què és qui parla i coneix a les monges. Sabem certament què a vostè d’amagatotis se’l “columpien”. També li apaga focs algun funcionari municipal i li dediquen molt bones paraules alguns alts carrecs del PSC i del PSOE. Peró sols bones paraules, les subvencions importants tenen prioritat per altres municipis, a Cervera en tenim prou amb les engrunes. Això si, no falta la reverencia quant ens visita algú d’alguna administració supramunicipal.

Com a contraposició desde fora veiem que el SiF no compta per a res i no es veuen en cap lloc de rellevància, no cal que parlem de promoció econòmica……que ja es de “riure…..”. Per això no cal presentar-se!!! A hores d’ara ja se’n hauria de haver cansat el senyor Carcasona. Però encara que ho estigui ja es massa tard, ara ja no hi es a temps, ni nosaltres ni CiU no voldrem saber res de res encara que tant sols fos com a estratègia.

La diferència està què l’alcalde Valldaura rep gent i nosaltres parlem amb gent del carrer i ens expliquen coses, etc. Podem dir-li què hi ha carències importants; Si algun dia per la regidoria de Benestar Social se li demana un Centre de Dia… cosa que estaria molt bé perquè gent gran de Cervera han d’anar a Guissona i amb alguns fins hi tot els volen fer anar a Balaguer per la carència d’aquest servei a Cervera; Senyor alcalde, digui-li -que Sí correns i despresa- i si al Consell Comarcal a l’hora de parlar-ne s’hi troba barreres o gerents no dialogants amb aquests temés malgrat siguin del seu partit, ha de tenir la suficient valentia de dir:

-Que no és un interlocutor vàlid i què no serveix!!- i que, el que podrien fer es què el canviïn i si ha de tornar a l’Àrea de Guissona que hi torni, que si fos tant bo no l’hagueren deixat marxar mai. Cervera es cap de comarca no ho oblidi i al Consell ha de tenir la força que ha de tenir, per aquí també li colen molts gols.

El gran problema es que vostè està sol, més sol que la una, ni de la seva regidora en pot treure gran cosa (millor així… quieteta, que si no la pífia). Hem de ser humils Sr. Valldaura i saber plegar els trastets quan es fa fosc, a hores d’ara ja hauríem de tenir una nova majoria que hagués sigut possible amb un alcalde més “natural” més del poble, més “assequible”, “no tant sol”, en definitiva amb molta més “mà esquerra”.

Senyor Carcasona vostè era un clar guanyador hi això, s’ho havia de fer valdre, era l’únic que podia formar una nova majoria, hagués sigut qüestió de parlar amb el Sr. Bordes i fer un govern de concentració, evidentment amb el senyor Valldaura a la regidoria d’esports què és el què entenem què hi entén. Però ja es massa tard, s’ha deixat guiar malament.

A Espanya les cosses van a maldades pel “gobierno” Zapatero, a Catalunya ni cal dir-ho amb el tripartit i a Cervera “mas de lo mismo”, esperem que les tres properes eleccions ho arreglaran una miqueta canviant la cara dels qui van al davant. Tot i així encara ens queda uns mesos de sofriment amb una alcaldia impresentable, que el SIF no compta per a res i li fan “l’avió”, mai millor dit, on l’únic mèrit va ser ser fer una bona campanya a cop de talonari. I la resta del govern no en sap més. Les urnes, que no son tontes, ja els posaran al seu lloc a “alguns” si tenen nassos de presentar-se, tot i que al Partit per Catalunya (PxCat) preferim dubtar-ho.

Mateu Figuerola Niubó

Regidor a Cervera i President del Partit per Catalunya (PxCat)