|Pag.6|OPINIÓN | 14-05-2010
El Partit per Catalunya (PxCat), vol fer reflexionar a la ciutadania al voltant de la nena expulsada de classe a l’Institut Camilo José Cela de Pozuelo de Alarcón (Madrid) per portar vel “té una depressió i corre el risc de ser hospitalitzada, ha assegurat el seu pare”. Déu n’hi do.
Un pare (president de la Asociación de Jóvenes Musulmanes), que sortia amb un somriure satisfet a les fotos del diari Abc, es veu que “ha mostrat la seva preocupació per la salut de la seva filla per la «pressió» que ha patit els últims dies, després de veure’s apartada de l’aula per portar hijab”. De la mare, per cert, no en sabem res. Potser a la dona no li interessen els assumptes relacionats amb l’educació de la seva filla o potser és que les qüestions relacionades amb els mitjans de comunicació les porta el pare en exclusiva?
Ara bé. Amb tots els respectes. Si la menor, quan va decidir (suposem que va ser ella, lliurement, qui ho va decidir) saltar-se les normes que hi havia a l’escola, no va preveure el que passaria, és que és burra. Però, i què es pensava? Que l’aplaudirien? Que li dirien “Va… farem una excepció…”. Si t’apuntes a una escola que paguem entre tots perquè és pública i en aquesta escola la norma diu que els alumnes no poden dur el cap tapat, ja pots imaginar-te que si a mig curs te’l tapes, els professors hauran de fer alguna cosa amb tu. I si resulta que quan t’aïllen dels companys perquè no compleixes la norma com ells t’agafa una depressió, potser és que ets massa jove per convertir-te en màrtir religiós. I potser t’hauries d’esperar a ser més madura per prendre aquesta decisió. O això o apuntar-te a una escola privada on et deixin dur mocador i fins i tot burca. El pare de la noia hauria de pensar si la seva filla, que diu que ha pres aquesta decisió lliurement, és de veritat madura per dur-la a terme. Dic el pare perquè la mare, com dèiem, no se sap què pensa ni on és.
Potser és una simple casualitat però el cert és que en poc menys de dues setmanes les provocacions per part dels musulmans no cessen, primer un grup de turistes austríacs, van intentar amb traïdoria i molt ben coordinats pregar a la Catedral de Còrdova tot i estar prohibit, de moment no han aconseguit avançar en els propòsits que no són altres que pressionar perquè la Catedral sigui d’ús compartit, en tot cas tots els que coneixem la història de l’Islam estem al corrent que l’ús compartit és impossible, la intenció és apoderar-se de la Catedral pregant dia i nit fins que els cristians farts decidim prescindir del seu ús.
I la nena del vel ha intentat pressionar els membres del Consell Escolar pretenent que canviïn els estatuts. El seu pare president de la Asociación de Jovenes Musulmanes, en comptes de fer raonar, amenaça de continuar la seva guerra provocativa als tribunals. El veritablement important és imposar els seus costums per les bones o per les males al nostre país, si cedim avui amb el vel, demà serà el burca, i demà passat qui sap … el que ens espera, el cas és comprovar el límit de la nostra tolerància per islamitzar les nostres institucions, i tot això passa sent minoria, Què passarà d’aquí a pocs anys?
Mateu Figuerola Niubó
President del Partit per Catalunya (PxCat)
